170 anys

No, el títol no és la celebració de cap efemèride d’aquelles que ens recorda periòdicament Google. Són els anys que falten per assolir la desitjada i imprescindible igualtat de gènere, segons el darrer informe del Fòrum Econòmic Mundial (aquí, en anglès), que té en compte l’educació, la salut i supervivència, les oportunitats econòmiques i l’apoderament polític a 144 països del món. És a dir, que degut a la “frenada dràstica els avenços en aquesta matèria”, fins a finals del segle XXII no podrem parlar d’aquesta igualtat entre homes i dones.

L’informe conclou que la bretxa actual, que enguany s’ha situat en un 59%, és la major des de 2008, a causa de diversos factors, com ara que, les dones guanyin, de mitjana, poc més de la meitat que els homes (tot i que en general treballen més hores), que la participació femenina en el mercat de treball sigui molt inferior (54%) a la masculina (81%) o que tan sols hi hagi quatre països d’arreu del món amb igual nombre d’homes i dones legisladors, funcionaris d’alt grau i directius (malgrat el fet que 95 països comptin amb tantes dones com homes amb formació universitària).

A més, ens hauria de preocupar no tant els anys que falten per assolir la igualtat com la inversió de la tendència en les projeccions, que no és sinó el reflex de les polítiques que s’estan seguint a la majoria de països del món i que, ha quedat palès, en res coadjuven a assolir els objectius. L’estat espanyol, per cert, ocupa el lloc 29 en aquest rànquing, superat lògicament pels països nòrdics (sempre capdavanters en aquesta qüestió), però també per altres com Ruanda, Filipines o Nicaragua. De fet, En els últims deu anys, Espanya ha caigut 18 posicions en la llista dels països més igualitaris.

El Fòrum Econòmic assenyala que ens trobam en un moment en què les dones, de mitjana, amb prou feines es beneficien de dos terços de l’accés a la sanitat, l’educació, la participació econòmica i la representació política que tenen els homes, i les millores que s’estan produint parteixen d’uns nivells molt baixos. Valgui com a exemple que tan sols dos països han assolit la paritat parlamentària i només quatre si parlam de càrrecs ministerials.

En conclusió, encara hi ha enormes diferències en les oportunitats per a les dones en els països més o menys desenvolupats de tot el món i informes com aquest han de servir com un toc d’atenció als responsables polítics per accelerar la igualtat de gènere. No oblidem que la discriminació de la dona constitueix en primer lloc un clar exemple d’injustícia, però també es greument perjudicial per al país que la practica. Com més aconsegueixi un país reduir la bretxa entre els sexes en els diferents camps, més aprofitarà el seu potencial econòmic i més competitiva serà la seva economia.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *