2017: panorama internacional

Bon any, feliç any nou, venturós 2017… són expressions que aquests dies hem sentit a tort i a dret; i de ben segur que la majoria porten aparellada la sinceritat de qui ens desitja el millor pel calendari que acabam d’encetar. No obstant, les informacions que apareixen cada dia en gairebé qualsevol aspecte que analitzem deixen poc espai per a l’optimisme i l’esperança.

En el panorama internacional, la humanitat continua dessagnant-se per multitud d’indrets, fonamentalment a Àfrica i a l’Orient Mitjà; l’exemple més mediàtic actualment és la guerra de Síria, que a més de causar centenars de milers de morts és l’origen d’un èxode migratori que ha deixat palesa la hipocresia d’aquells que ens anomenam europeus. La resposta de la UE davant la crisi dels refugiats passarà a la història com una de les vergonyes més punyents d’un occident que s’omple la boca quan parla dels drets humans però que continua construint tanques (o potser pitjor, paguen a tercers perquè facin la feina bruta) per impedir que “els altres” puguin assaborir tan sols una mica de la nostra comoditat.

Mentrestant, un continu degoteig d’atemptats (ara, amb els camions com a ariet) colpeja el cor del vell continent, que oblida que aquest terror és el dia a dia a Bagdad o a Alepo i que es veu incapaç d’aturar l’onada de populisme xenòfob que amenaça amb destruir els febles fonaments que sustenten el somni de Delors. Efectivament, aquells que identifiquen terrorisme amb immigració, islam o refugiats, simplificant el missatge fins a reduir-lo a un ridícul i alhora perillós ells o nosaltres, van agafant força. Ho hem vist a Àustria, on que la ultradreta assoleixi “només” un 46% dels vots és vist com una bona notícia, i ho veurem a Alemanya i a França d’aquí a pocs mesos.

A l’altra banda de l’Atlàntic, falta poc més d’una setmana perquè ungeixin president a un altre populista, un magnat misogin i racista que vol construir un mur a la frontera mexicana, que està en contra de limitar el seu poder nuclear i que pot suposar un important factor de desequilibris en la geopolítica mundial. Els motius que han portat a Donald Trump a la victòria han estat ja prou analitzats; resta ara veure quines en seran les conseqüències.

Brexit, Daesh, Turquia, Síria, ultradreta, murs, fam, pobresa, TTIP, Unió Europea, guerra, terrorisme, refugiats… seran sens dubte paraules que sentirem molt durant l’any que ara comença en la secció internacional. I tot indica que no serà precisament per donar bones notícies.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *