2017, un any de reptes, però també de lluita

Acabem de començar l’any, que està carregat d’aniversaris. Dia 5 de gener es complia el 80è aniversari de l’assassinat d’Aurora Picornell, dona comunista, compromesa amb els explotats de les illes i encara avui no hi ha justícia pels màrtirs i les víctimes del genocidi organitzat pels feixistes liderats per Franco. La fundació que du el seu nom és legal i es permet repartir “condecoracions” a càrrecs del PP que en el seu àmbit no compleixen la llei de memòria històrica, mentre els telediaris, convertits en vulgars altaveus del règim caduc i d’un sistema que fa olor a claveguera només es fan ressò de la propaganda “nacional-centralista” en contra de la llibertat d’expressió i l’exercici democràtic a manifestar la seva opinió política independentista. ETA ja fa anys que no assassina, i en canvi cada cop més es criminalitza el independentisme baix l’excusa de la Constitució i la Llei, quan aquesta no es respecte per aquells que es diuen “constitucionalistes”.

Fa 50 anys moria el “Che Guevara”, també assassinat, a sang freda, no va tenir cap judici i els reaccionaris i defensors dels explotadors avui com ahir volen presentar-lo com a un vulgar terrorista o en el millors dels casos com un “revolucionari” que es va allunyar de Fidel Castro, recentment mort. La manipulació informativa, la censura i la propaganda imperialista fan la seva feina, i avui són armes de guerra per enfonsar qualsevol règim democràtic a centre i Sud-Amèrica i “restaurar” règims involucionistes dirigits pels “col·laboradors” de sempre.

El 1917 va triomfar la revolució soviètica, que amb els seus errors i l’enfonsament del règim 75 anys després, ha significat un pas més de la humanitat en la lluita per acabar amb l’explotació de classe. Estudiar-la i difondre la seva obra i el significat pels treballadors de l’època, ha de servir a més per poder pensar en un futur millor, tot i que en alguns moments sembla que hem anat 100 anys enrere i hom ha de tornar a defensar drets bàsics, com el de l’avortament que alguns volen prohibir a l’actual Rússia, on l’URSS fa 100 anys va ser el primer país del món en legalitzar aquest dret, una conquesta entre altres del poder soviètic.

En pocs dies Donald Trump, serà oficialment, el President d’USA i Obama es dedicarà a ,donar conferències…és una incògnita a dia d’avui, quines noves tempestes pot desfermar el nou ocupant de la casa Blanca… (canvi climàtic, guerra comercial amb Xina, mur amb Mèxic, rearmament nuclear) i la direcció de la UE, controlada per fanàtics de l’austericidi i tutelada per “condemnats per diversos presumptes delinqüents (en alguns casos pendents de judici, en altres ja condemnats) que han dirigit o encara avui, són al capdavant del FMI.

El 2017 també serà un any pel procés català i el referèndum promès pel proper mes de setembre, la reacció antidemocràtica del Govern Espanyol veurem fins on és capaç d’arribar i també quin paper jugarà la UE.

Més a prop veurem com es resol la crisi institucional al nostre Parlament Balear i mentre això passa,   la nostra comunitat encara reflexiona després de la visita de Iñigo de la Serna, el nou ministre de Foment que no ha respost a cap de les reivindicacions de la nostra comunitat i que anuncia que “de moment” no ampliarà la privatització d’AENA, tot i que la paraula d’un ministre del PP no té molta fiabilitat, cap per molts.  Allò que l’estat va vendre per 4.200 milions d’euros, avui val més de 9500 milions, que són del capital privat, podem dir idò que el Govern del PP amb la privatització del 49% d’AENA ha perdut uns 5300 milions d’euros, una quantitat similar a la que el mateix govern del PP, ha tingut que aprovar en retallades pel 2017 en el darrer consell de Ministres de 2016. La cogestió aeroportuària avui és una reivindicació inútil i fora de temps i lloc, amb una AENA privada com la d’ara, només i guanya el capital privat i els fons d’inversió que van entrar per especular amb les accions. Aturar qualsevol intent d’augmentar la privatització i revertir l’actual és prioritària sobre qualsevol reivindicació de model descentralitzat o cogestionat.

Però una lluita essencial, i jo diria que la principal, per aquest 2017 és la d’aturar el CETA. Amb l’aprovació dels tractats de lliure comerç tal i com estan plantejats la sobirania dels pobles, els drets socials i civils i la pròpia democràcia pot ser anul·lada per una plutocràcia dels mercats i les grans transnacionals per damunt de tots, pensem-hi. El 2017 tenim reptes i molta lluita per endavant.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *