25 de novembre

Avui se celebra (?) el Dia Internacional de l’Eliminació de la Violència contra la Dona per denunciar la violència que s’exerceix sobre les dones pel simple fet de ser dones i reclamar polítiques per la seva eradicació. No obstant, i malgrat els avenços que indubtablement s’han fet, sobretot en les vessants legal, policial i judicial (aprovació de la Llei Integral contra la Violència de Gènere, les 135 mesures del Govern de les Illes Balears, el pacte d’estat o la visibilització d’un problema que fins no fa no gaire estava circumscrit a l’àmbit domèstic), les ombres són més nombroses que les llums, i encara hem de continuar parlant de dones assassinades (punta extrema d’un iceberg molt més gran), de maltractaments físics o psicològics (que no només afecten a les víctimes, sinó també als menors i als entorns) o de dominació (paraula que pot semblar exagerada però que reflecteix perfectament una situació social encara persistent). En definitiva, d’una desigualtat que continua present en la nostra societat i que malauradament molts no identifiquen.

En aquest sentit, m’agradaria compartir amb vosaltres un reportatge que ha elaborat El Mundo, titulat Agresiones Invisibles, que ja des del començament afirma que, “a Espanya, tres dones denuncien violacions cada dia. Però la violència sexual està a tot arreu. És una pandèmia mundial”. Esper que les dades i testimonis que s’hi recullen siguin un granet d’arena més perquè acceptem que les violències masclistes (física, psicològica, de control, mediàtica, econòmica, simbòlica…) són un problema de tots i no només d’un determinat col·lectiu, fins que no siguem conscients de la magnitud del problema, aquest persistirà.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *