3 de juny a Madrid, en defensa de la democràcia i la vertadera sobirania dels pobles

Fa pocs dies, hem vist novament que per damunt dels interessos “nacionals” clarament hi ha els interessos de “classe” , aquells mal anomenats sobiranistes amb més o manco percentatge de “puresa”, sigui des d’un regionalisme com el de Coalició Canària i Nova Canàries o del “nacionalisme  pactista” del PNB o dels mal anomenats “independentistes” del PDCAT, tots han facilitat l’aprovació del Decret de l’Estiba en un acte pur i dur de defensa dels interessos de classe per damunt dels de “nació” perquè al cap i a la fi defensen un mateix ordre social i econòmic, que impulsa la UE i que tant de rebuig està creant entre la ciutadania i alimenta en alguns països l’extrema dreta. I ben segur que aquests mateixos interessos faciliten que properament s’aprovin els pressupostos generals de l’Estat, açò sí, després de passar per caixa, 1.400 milions en el cas basc i uns 1.300 en el cas canari… i Espanya no es romp i el PP no són traïdors per a més assegurar el “cupo” basc durant 15 anys ni C’s s’esvalota ni la premsa del règim en fa campanya, mira per on.

Sí París valia una missa, el vot dels PGE o del decret de l’Estiba també són votables a canvi d’un bon munt d’euros i mentre el PP es renta la cara i diu aquí i fora que és capaç de negociar, governar i legislar, sense moure ni una de les reformes regressives i totalment involutives que ha fet durant el mandat anterior, ni fent cas a les continuades votacions de la majoria del Congrés, on diuen i viu la sobirania del poble, quan aquestes li són desfavorables.

El dissabte 3 de juny es viurà un moment d’aquests, en que es defensa de veritat la democràcia i la sobirania dels pobles, a la manifestació que hi haurà a Madrid contra el CETA, tractat que ni PSOE, ni C’s ni PP han permès portar a referèndum (serà que li tenen al·lèrgia a les urnes) ni tampoc un debat com toca a la cambra de la sobirania d’allò que diuen poble espanyol… Tractat que recordem no reconeix la totalitat de les actuals denominacions d’origen de la nostra terra, afavorirà les grans superfícies davant el petit comerç impulsarà més beneficis per les multinacionals empitjorant les condicions per les PIMEs i retallarà encara més els drets dels treballadors, per si no ho estaven prou.

El CETA és igual de perjudicial que el TTIP, i la seva aprovació obre la porta a una renegociació amb els EE.UU. , aquest cop amb una UE més feble i dèbil , sobre un TTIP que semblava mort i que previsiblement es reprendrà un cop el CETA sigui una realitat, i amb una administració nord-americana més “exigent” en aconseguir “beneficis per les transnacionals”. Ben segur que ni CC ni NV, ni el PNB o el PDCAT seran a Madrid el 3 de juny, perquè ells no defensen, com tampoc el PP, C’s i PSOE, la democràcia i la sobirania dels pobles; el negoci no té cor.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *