7N

Potser no tengui la mateixa força (en nombre de participants) que la de l’any passat, però la concentració d’avui a diverses ciutats d’arreu de l’estat per demanar que la violència de gènere esdevingui, realment i d’una vegada per totes, una qüestió d’estat continua tenint els mateixos arguments i, per tant, la mateixa necessitat d’existir. Les plataformes convocants llancen un missatge clar: exigir resposta institucional i social davant les agressions sexuals, i a mi m’agradaria ressaltar dos objectius des del meu punt de vista fonamentals per acabar amb aquesta xacra que alguns pretenen invisibilitzar però que ens afecta a tots i de la que tots som responsables.

La primera idea és la d’abandonar la identificació de violència masclista amb l’assassinat o les agressions físiques més extremes. Clar que matar una dona pel simple fet de ser-ho és la concreció més greu del masclisme que encara impera en la nostra societat, però hi ha altres violències més subtils, més arrelades i, el que és pitjor, més acceptades, que molts volen negar: l’assetjament sexual, la cosificació del cos de la dona o la bretxa salarial s’han de considerar també part d’aquesta violència estructural. Si no s’accepta el problema de fons, mal podrem lluitar per fer-lo desaparèixer.

La segona, molt vinculada amb la primera, és òbviament la consolidació d’una educació en igualtat i per la igualtat. L’escola és un dels factors fonamentals en la socialització dels nostres nins i joves, i sense plans i estratègies globals orientats a eradicar les violències masclistes des dels centres educatius, serà impossible assolir els objectius.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *