A Aina Rado, in memoriam

Avui he conegut la notícia. No me’n podia avenir. La record menuda, vital, gairebé sempre somrient. Tal com diu la meva bona amiga Àngels Fermoselle, era una dona tallada d’una sola peça, sense encletxes ni zones obscures. Fins allà on jo sé, va fer de la ideologia un manual per aplicar els valors en què creia, sempre orientats a ajudar aquells que més ho necessitaven. Feminista convençuda, formà part del Lobby de Dones de Mallorca, una organització pionera en la defensa de la igualtat de drets entre homes i dones, i la primera en denunciar, des d’una perspectiva pública i social, l’esgarrifosa xacra de la violència de gènere a la nostra Comunitat.

Mai no em va semblar una política a l’ús, n’Aina. Fins i tot en la seva etapa com a presidenta del Parlament era una persona accessible, amant dels plaers senzills i de la conversa a peu de carrer. Parlava tant amb la boca com amb la mirada, sempre a través dels seus ulls menuts i inquiets, un preludi de la solidària bonhomia que s’allotjava en el seu cervell.

La veig veure per darrera vegada a la plaça Fleming de Palma, ja fa un parell d’anys. Encetàrem una mica de conversa, segurament sobre la conjuntura política o alguna de les coses en què, malgrat tot, encara crèiem. D’ella m’agradava sobretot el que a primera vista semblava una aparent fragilitat, una incertesa que tanmateix rebatia en la feina del seu dia a dia i en la pràctica personal i política.

Per tot plegat trob que li són ben escaients els coneguts versos de Miquel Martí i Pol, a manera no tant de comiat sinó de a reveure, perquè sempre romandrà ben viva en els nostres cors:

Parlem de tu, però no pas amb pena.
Senzillament parlem de tu, de com
ens vas deixar, del sofriment lentíssim
que va anar marfonent-te, de les teves
coses, parlem i també dels teus gustos,
del que estimaves i el que no estimaves,
del que feies i deies i senties;
de tu parlem, però no pas amb pena.

I a poc a poc esdevindràs tan nostra
que no caldrà ni que parlem de tu
per recordar-te; a poc a poc seràs
un gest, un mot, un gust, una mirada
que flueix sense dir-lo ni pensar-lo.”

Gràcies, Aina.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *