A favor de salaris dignes: Anem a mil!

No em negaran que el titular “Un llibre de 4t d’ESO considera l’existència del salari mínim com a causa de la desocupació” és, si més no, preocupant per la seva manca de rigor científic. Però és una notícia real, car, segons continua la notícia, aquest llibre de text “que s’usa en centres públics catalans per a l’assignatura d’emprenedoria, l’ha fet una de les editorials més potents del sector”. No tinc ni idea si el llibre de l’editorial Mc Graw Hill s’usa en els centres educatius de les Illes Balears, però, per si de cas, convindria que la Conselleria d’Educació ens assegurés que l’alumnat del sistema educatiu illenc no és adoctrinat amb aquesta fal·làcia neoliberal.

Una notícia com la comentada, malgrat ser preocupant, no és estranya. S’ha de tenir sempre ben present que l’hegemonia del pensament neoliberal no hauria arribat a ser tan aclaparadora si aquesta doctrina no se hagués infiltrat a balquena a l’escola i a la universitat. Cal recordar, a tall d’exemple, el que escriu Florence Noiville en el llibre “Sóc economista i us demano disculpes” (2009), o allò que s’explica en l’imprescindible documental de Richard Brouillette titulat L’Encerclament (2008).

Però, a més de preocupar-me pels perills de l’adoctrinament neoliberal als i les escolars, em preocupa la certa passivitat social que hi ha a Mallorca -i, em tem que a la resta de les illes- sobre la necessitat urgent de dignificar el salari mínim, i els salaris en general. Per corroborar aquesta manca de vitalitat social, basta observar la modesta presència de gent a les manifestacions del recent Primer de maig.

Com aquest assumpte és una qüestió de lluita per reduir la pobresa (també la pobresa laboral), l’exclusió social i les desigualtats, hauria de ser un tema que preocupés intensament i visiblement a moltes persones anònimes i a les que tenen rellevància publica, càrrecs públics i acadèmics, etc. i organitzacions i entitats de tot tipus. No basta que això del salari sigui una preocupació i ocupació dels sindicats, el Conseller de Treball, i, de tant en tant, de la Presidenta del Govern. Cal, al meu entendre, una iniciativa ciutadana com la catalana “Anem a Mil“.

A les Illes Balears és del tot imprescindible engegar un moviment cívic, el més ampli i plural possible, a favor d’un salari digne (mil euros mensuals a 14 pagues) per a totes les persones que treballen a casa nostra, que denunciï que l’actual Salari Mínim Interprofessional, fixat pel govern espanyol en 707,60 €, és insuficient per cobrir les despeses mínimes a les quals ha de fer front una persona per poder viure a les ciutats illenques, que impulsi els anomenats “salaris mínims de ciutats”, és a dir, aconseguir que, a partir de les condicions (no de “clàusules socials” únicament puntuables) dels contractes públics, s’apugin en cadena fins a aconseguir el mínim dels mil euros mensuals a 14 pagues.

En definitiva, cal organitzar un clam i una gran i sostinguda mobilització social per acabar amb els salaris indignes (vegeu aquí algunes dades de l’Agència Tributària) com a factor essencial de la precarietat laboral i social a les Illes Balears.

Som-hi: Anem a mil !

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *