Abandonar als més necessitats

Les conclusions de l’informe trimestral de la Fundación Primero de Mayo són malauradament similars a les dels anteriors: l’ocupació que es crea és precària i temporal. Això, sumat a la devaluació salarial fomentada per la reforma laboral, fa que trobar una feina sigui cada vegada menys, una garantia per poder portar una vida independent o sortir de la pobresa. A nivell propositiu, cal millorar el poder de compra dels salaris, per impulsar la demanda interna i un augment vigorós de l’ocupació i una rebaixa ràpida de l’atur, i exigir al Govern que porti a terme un gir cap a una política econòmica que fomenti el canvi de l’aparell productiu i que ajudi a recuperar la demanda interna. En altres paraules, derogar les darreres reformes laborals, enfortir la negociació col·lectiva, assolir una real distribució de la riquesa i evitar que aquesta sortida de la recessió es basi en un increment dels nivells de pobresa i desigualtat.

Però l’informe també es fixa en un aspecte preocupant: el debilitament del sistema de protecció social, que en teoria ha de proporcionar a la ciutadania una sèrie de mesures públiques contra les privacions econòmiques i socials, per fer front a les reduccions de recursos provocades per situacions de vulnerabilitat com a malaltia, accident de treball o malaltia laboral, atur, invalidesa, vellesa i mort.

La crisi o, millor dit, les polítiques que s’han aplicat per superar-la, han accentuat la incapacitat per atendre una creixent demanda de protecció social de les famílies afectades per la desocupació, la precarietat i els baixos salaris. Com resa l’informe, els mecanismes de protecció, començant per les pensions i acabant pel sistema de dependència, es troben en una situació de “buit de cobertura”. En referència als desocupats, el percentatge que l’any 2016 es trobava sense cap tipus de protecció supera ja el 40%.

Per aquests motius, i amb l’objectiu de cobrir els buits de cobertura i completar i reforçar les xarxes de protecció social (atur, pensions, rendes mínimes, serveis públics essencials) és necessari reformar de manera integral el sistema de protecció per desocupació (per fer-lo més inclusiu i extens), recuperar el Pacte de Toledo (per reforçar el sistema públic de pensions), impulsar una Renda Mínima Garantida (per rebaixar els índex de pobresa i desigualtat) i finançar convenientment els sistemes educatiu, sanitari i de serveis socials (per garantir-ne l’accés i la cobertura universals). En altres paraules, és urgent i necessari capgirar les actuals polítiques, que abandonen als més necessitats.

Un comentari a “Abandonar als més necessitats

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *