Acabar amb els paradisos fiscals

A partir d’una nova regulació adoptada arran de la crisi financera, des de 2015 tots els bancs que tinguin seu a la UE estan obligats a informar sobre les operacions que duen a terme. Amb aquestes noves dades, producte d’una major transparència, Oxfam ha elaborat un demolidor informe que posa de manifest en quina mesura els 20 bancs principals de la UE fan ús dels paradisos fiscals.

Grans empreses, inclosos els bancs, porten molt temps traslladant artificialment els beneficis obtinguts en països amb tipus de l’impost de societats més justos cap a països amb tipus molt baixos o nuls. Aquesta estratagema comptable per evitar el pagament d’impostos està molt estesa i pot observar-se en les pràctiques de les empreses que registren beneficis molt baixos o fins i tot pèrdues en països amb tipus més justos de l’impost.

Aquests trucs comptables, i malauradament legals, priven als països d’una gran quantitat de potencials ingressos provinents de la recaptació fiscal. En conseqüència, aquestes pràctiques augmenten la desigualtat i la pobresa, ja que els Governs han de decidir entre augmentar els impostos indirectes, que afecta desproporcionadament a la ciutadania, o retallar els serveis públics, que de nou afecta en major mesura a les classes mitjanes i treballadores.

La investigació d’Oxfam sobre el sector bancari a la UE és només una primera aproximació al perjudici que causen els abusos fiscals a tot el món. Les seves conclusions són dramàtiques. A tall d’exemple, podem destacar que els 20 majors bancs europeus van comptabilitzar en 2015 un de cada quatre euros dels seus beneficis en paradisos fiscals (un total estimat en 25.000 milions d’euros), que els bancs europeus no han pagat un sol euro en impostos sobre 383 milions d’euros obtinguts en paradisos fiscals, que el Deutsche Bank va registrar pèrdues a Alemanya mentre comptabilitzava 1.897 milions d’euros de beneficis en paradisos fiscals o que una gran part d’aquests beneficis es va obtenir tot i que els bancs europeus no comptaven amb cap empleat en els països en qüestió.

Per tant, mentre els bancs s’aprofiten d’aquesta “Cursa mundial a la baixa”, els perdedors són sovint les persones més pobres qui pateixen les conseqüències d’una insuficient despesa pública resultat de una recaptació fiscal menor per part d’uns Governs que no s’atreveixen a implementar les mesures que posarien fi a aquesta “penosa espiral”.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *