Adéu, 2016 (II)

(ve d’un article anterior) No voldria deixar passar l’oportunitat, ara que acaba aquest 2016, d’escriure dues línies sobre la que el diccionari Oxford de llengua anglesa ha triat com a paraula de l’any: la post-veritat, definida com allò “relatiu a circumstàncies en què els fets objectius són menys influents en l’opinió pública que les emocions i les creences personals”. El seu reconeixement ve influït sobretot per la victòria de Donald Trump a les eleccions dels EUA i dels partidaris del Brexit en el referèndum britànic, però es pot aplicar a gairebé qualsevol aspecte de la política actual: de la mateixa manera que gran part dels arguments dels que feien campanya perquè el Regne Unit abandonàs la UE es basaven en fal·làcies (control de fronteres, més recursos a la Seguretat Social…), reconegudes més tard pels implicats, aquí ens neguen que s’hagin rescatat entitats financeres o autopistes, ens prometen que la recuperació arribarà tard o d’hora a tothom o, més insultant, ens asseguren que només hi ha un camí possible per sortir d’aquesta crisi. Aquesta post-veritat, per tant, ja estava inventada. Només que abans li dèiem mentida.

Tampoc no puc deixar d’esmentar el paper(ot) d’Europa en la crisi dels refugiats, que continua sent tant o més greu però que curiosament ha desaparegut dels mitjans de comunicació; la xacra de la violència masclista, que continua cobrant-se víctimes mortals i que no troba la resposta contudent, més enllà de les bones paraules, que necessita; el procés català, amb dos bàndols enfrontats que només practiquen la fugida cap endavant, sense considerar ja la possibilitat de posar el fre i reflexionar; el circ que s’ha muntat en el Parlament de les Illes Balears, amb lluites intestines que amenacen amb acabar amb la poca credibilitat que li queda a la classe política; els processos electorals a importants països d’Europa on el populisme xenòfob és ja molt més que un risc…

Malgrat totes aquestes qüestions, que seguiran ben presents l’any que ve i que, malauradament, deixen poc espai per a l’optimisme, no voldria posar el punt i final sense desitjar-vos unes bones festes i agrair la vostra fidelitat a aquest Periscopi que, sense vosaltres, no seria el que és.

Molts d’anys per a tothom i fins l’any que ve!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *