Aguirre i la postveritat

La veritat, hi ha poques coses que em puguin sorprendre de n’Esperanza Aguirre, el darrer bastió liberal que li queda al PP i, crec, una de les poques polítiques no odiades per aquell mestre de la comunicació imparcial que és Federico Jiménez Losantos. Des de les seves justificacions per fugir de la Policia (quina n’hagués muntat, si ho hagués fet un dels perroflautes que governen avui la capital gràcies a la rendició del PSOE) al seu inestimable servei en la lluita contra la corrupció (“yo destapé la trama Gürtel), passant pels seus atacs poc o gens dissimulats al seu líder nacional.

Per això, no tenia expectatives de trobar res de nou en l’entrevista que li feien el passat cap de setmana a eldiario.es. Defensa del model ultraliberal per sortir de la crisi, crítiques a l’actual direcció del PP, l’argument de la llibertat per eliminar incòmodes regulacions, atacs al sector públic, etcétera. No obstant, hi ha un parell de punts que em varen cridar l’atenció: primer, l’insultant qualificatiu de “recortitos” a l’onada d’austeritat que ha recorregut Europa; segon, la seva admiració per Donald Trump (curiosa, perquè atempta contra uns dels fonaments del liberalisme, com és el lliure comerç), al que evita titllar de populista.

I tercer, per no allargar-me més del compte, alerta amb les afirmacions falses o com a mínim esbiaixades que fa (ara en diuen postveritat). Irlanda no és el país europeu amb major renda per càpita (el supera, com a mínim, Luxemburg) i, a més, gràcies a la seva política de dumping fiscal pot haver escalat posicions, però el més important és veure com s’ha distribuït aquest increment de la riquesa. Tampoc no sé d’on treu això de la socialdemocràcia imperant a la UE, quan les polítiques neoliberals són la causa (i pretenen ser la solució) de l’actual crisi econòmica. I finalment, dir-li que no, que els EUA no són “el único país del mundo que no ha tenido una sola dictadura, ni militar ni civil en 250 años”. N’hi ha d’altres, com Canadà, Gran Bretanya, Suïssa o Costa Rica; A més, perquè oblida que darrere gran part de les dictadures que ha patit Amèrica del Sud durant el segle XX hi ha la mà dels Estats Units, ja sigui per “seguretat nacional” o per interessos comercials?

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *