Aguirre o la degradació del sistema democràtic

Per tercer cop, Esperanza Aguirre presenta la seva dimissió. Primer va abandonar la presidència de la Comunitat de Madrid (lloc que va cedir a Ignacio González, avui en el centre de la tempesta); després, fa poc més d’un any, va deixar la presidència del Partit Popular madrileny; i ara, a causa de tot el rebombori que ha generat la detenció del seu fill polític, diu que se’n va del tot, renunciant a l’acta de regidora i, consegüentment, al càrrec de portaveu del PP en l’ajuntament de Madrid.

Després de les llàgrimes de l’altre dia a la sortida de l’Audiència Nacional, on va seguir el guió de sempre, assegurant que ella no sabia res, que de l’únic que la poden acusar és de no haver estat més atenta i que la seva tasca consistia en inaugurar hospitals, ampliar la xarxa de metro i garantir el bilingüisme, no en controlar què feien els seus subordinats amb els doblers públics, malgrat els múltiples indicis que apuntaven a clares il·legalitats; després d’això, diem, Aguirre vesteix la seva decisió de responsabilitat i llança fletxes enverinades al president del seu partit quan qualifica la corrupció de problema central i afirma que per “lluitar contra la corrupció no és suficient l’acció de la justícia, sempre rigorosa però massa lenta. Els ciutadans tenen dret a exigir que els polítics assumim totes les responsabilitats amb dignitat, sense dilacions i sense excuses”. Un clar missatge a Rajoy, massa acostumat a recórrer a l’argument que “aquella persona a la que vostè fa referència ja no forma part del Partit Popular”.

Un Partit Popular, per cert, que va despatxar la dimissió d’Esperanza Aguirre amb un brevíssim comunicat en el que únicament valorava la “llarga trajectòria política” d’una persona “rellevant” dins el Partit i que continua sostenint la tesi dels casos aïllats, quan és més que evident que tant els que s’omplien les butxaques com els que miraven cap a una altra banda eren ben conscients del que passava (i continua passant?) dins la formació.

Fins i tot el mateix diari que va fer una intensa campanya en pro de la presidència de Rajoy via abstenció del PSOE palesa en el seu editorial d’avui “l’existència d’una trama de corrupció en la qual s’entrellacen de manera indistingible la finançament de les campanyes electorals del PP, la corrupció dels seus més destacats alts càrrecs i les lluites de poder entre faccions rivals al PP de Madrid i el PP nacional”.

Si es continua amb la dinàmica actual (hem de deixar que la justícia actuï, són casos aïllats, són coses del passat, els altres sí que són corruptes, etcètera), la degradació a la que està sotmès el nostre sistema democràtic (l’actuació del Fiscal Anticorrupció en el cas Lezo n’és una mostra ben preocupant) assolirà aviat les més elevades cotes de la misèria.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *