Així no (ni els uns ni els altres)

Mirant les portades d’alguns diaris, ho diria que el més important que va passar a Espanya fou l’inacceptable boicot que es va produir a la Universidad Autónoma de Madrid en contra de la presència de Felipe González i Juan Luis Cebrián. Per si viviu a un altre planeta, o per si teniu l’envejable do de poder abstreure-us del bombardeig mediàtic, els fets es produiren fa un parell de dies, quan un nombrós grup de persones impediren, de forma violenta, que l’expresident del govern i l’editor que promou la reelecció de Mariano Rajoy participassin en una conferència.

Segons els convocants, el boikot (així, amb k, que keda més radikal) estava «legitimat», doncs la «presència d’aquests dos éssers nauseabunds representen el pitjor d’allò que és vell i no s’acaba de morir». No obstant, tot i afirmar que actuen en nom de la democràcia real, impedeixen un dels drets en els que es fonamenta: la llibertat d’expressió. És a dir, que en nom del que jo crec que és just, impedeixo a l’altre que doni la seva opinió. Com a mínim paradoxal, no? Això no vol dir que s’hagin de prohibir les protestes; no veig malament que es convoquin actes en els que mostrar el rebuig a determinats posicionaments o persones, però usar la violència amagats darrere màscares cutres no em sembla el millor camí per defensar allò en el que creus. A més, i com bé diu el periodista Ignacio Escolar, no resultaria més beneficiós per a la causa deixar que González i Cebrián exposin els seus arguments «sobre el paper de El País a l’última crisi del PSOE, sobre el seu suport a la investidura de Rajoy, sobre els seus negocis amb l’empresari petrolier iranià Zhandi o sobre els seus acomiadaments a periodistes incòmodes»?

Dit això, també ens hauria de preocupar el tractament que s’ha donat al fet, vinculant-lo de manera interessada amb un determinat grup polític, amb la banda terrorista ETA o fins i tot amb la Guerra Civil. Els editorials d’alguns mitjants o les declaracions que han fet determinats polítics en aquesta línia són tan perillosos, o més, que l’actitud inacceptable dels emmascarats.

Malauradament, la miopia d’uns i la manipulació dels altres són grans pedres que hauríem d’apartar del nostre camí si de veres volem seguir avançant.

Un comentari a “Així no (ni els uns ni els altres)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *