Així no, senyora May

En una de les grans pel·lícules dels anys noranta podem veure com, gràcies a l’aplicació de la llei antiterrorista (que permetia retenir als detinguts fins a set dies sense cap tipus de garantia) i al funcionament d’un sistema que avantposava els resultats al respecte pels drets humans o la presumpció d’innocència, Gerry Conlon, el seu pare, la seva família i tres dels seus companys eren condemnats per un crim que no havien comès. Eren els temps del terrorisme de l’IRA i el poble britànic va aplaudir les penes imposades; anys més tard (després del a mort de Giuseppe Conlon i quan alguns ja havien complert íntegra la condemna) es va demostrar el muntatge dels Quatre de Guilford i varen haver de passar tres dècades perquè un primer ministre britànic reconegués la injustícia i demanàs perdó.

Aquesta setmana, després dels atemptats de Manchester i Londres, Theresa May ha manifestat la seva intenció de tornar a repetir els errors del passat quan afirmava que s’ha de “fer més per a restringir la llibertat i els moviments de sospitosos de terrorisme quan hi hagi proves suficients per saber que suposen una amenaça” i ha assegurat que si “les nostres lleis de drets humans ens ho impedeixen, les canviarem per poder fer-ho”. Els dubtes que sorgeixen aquí són nombrosos: un d’ells, qui decretarà qui és o no és sospitós de terrorisme per restringir la seva llibertat?, però també si es podrà continuant denominant democràcia a un país que pretén actuar sobre persones sobre les que “no hi prou proves per poder acusar-les davant un tribunal” i que es mostra tan tebi en la defensa dels drets humans.

Una cosa és reforçar els serveis policials (que May va retallar quan era ministra de l’interior) i d’intel·ligència, millorar la cooperació internacional i, important, actuar sobre els focus de finançament d’aquests grups terroristes, i una altra ben distinta que ens tornin a col·locar davant la fal·laç disjuntiva entre llibertat i seguretat; un camí que no evitarà més atemptats terribles com el de Manchester però que suposarà una important passa enrere en allò que tant ens ha costat assolir.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *