Això no és romanticisme

Fa uns mesos, amb motiu de la celebració (?) del dia dels enamorats, el Consell de Mallorca va llançar una campanya per desmuntar el mite de l’amor romàntic, alertar del perill de crear «relacions descompensades i perilloses, que evoquen el control, la dependència i la possessió» i promoure les «relacions afectives igualitàries i saludables basades en el respecte». Les crítiques, com podeu imaginar, foren innumerables i en la majoria de casos poc fonamentades.

Ahir, una televisió de Múrcia es feia ressò d’una d’aquestes històries que tant agraden a Hollywood i que, a jutjar per la seva actitud, entusiasmava a les presentadores (dues dones). Un individu, al que molts de mitjans ja han batejat com el Romeo murcià, ha empaperat els carrers de la ciutat perquè, segons ell, s’ha enamorat d’una jove que va veure uns minuts al metro. Amb aquest breu espai de temps, i des de la distància, Sergio ja va saber que l’al·lota no va tenir un bon final de festa («pero aun así estabas preciosa» i que ell és la persona indicada per «sacarte del infierno que estabas pasando».

Per què continuam nomenant romanticisme o amor al que és un pur assetjament? Per què els mitjans de comunicació, diversos restaurants i gran part de la societat es posa del costat de Sergio, sense demanar-se què deu pensar la jove desconeguda? Per què seguim acceptant que aquesta suposada cerca de l’amor és lloable i innocent? Tot plegat ens demostra que encara ens queda, a tots, moltíssima feina a fer per acabar amb el masclisme i la desigualtat.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *