Amb Aina Rado

Sempre recordaré Aina Rado posant per una foto ben jocosa asseguda a una tassa de WC abandonada a un racó de qualque carrer de Gante, a un viatge que compartírem per conèixer el Parlament Europeu.

Així era Aina. Divertida i lliure. L’importava ben poc el que poguesin pensar d’ella perquè la dignitat ja la duia incorporada, no l’havia d’aparentar.

Menuda, de cabellera vermella i estufada, treballadora i solidària. Una excel.lent presidenta del Parlament que els seus es varen llevar de damunt sense cap argument.

Compaginava la passió i la serietat dins les seves responsabilitats, ja fos com a professora o com responsable de Serveis Socials o com a màxima repesentant de la Comunitat, Aina sabia estar.

Si coincidies en opinió amb ella, l’argumentació s’enriquia amb la conversa. Si discrepaves, te feia saber a l’instant el seu malestar amb l’expressió de la seva cara i el seu cos. No se n’amagava, era transparent .

Aina gaudia de la seva família i tenia amics de veritat que l’han veciat i cuidat fins ara. Aina ha viscut i ha estat feliç. Feliç de viatjar, de cuinar, de llegir, d’anar al cine, de pintar…. mai no estava quieta.

Ara ja no hi és i és molt dur haver d’acomiadar a una companya i a una amiga. No tocava. Ara tocava relaxar-se i viatjar i moure’s més i explicar la seva experiència i els seus coneixements. Se’n va un exemple de dona feminista que a més sempre vetllava per les persones més indefenses. I ens quedam una mica a soles.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *