And the winner is…

La del Règim de Personal de la Policia Nacional estableix que la distinció de membre honorari de la Policia Nacional s’atorgarà a aquelles persones que no pertanyen al cos i que s’han distingit “pels mereixements contrets en virtut de la tasca realitzada a favor del mateix”. Fins aquí, tot normal. Una determinada institució que vol fer un reconeixement a les persones que consideri oportú i que, almenys en teoria, ha de suposar un honor per aquell que rep la distinció.

No obstant, l’expedient en el qual es recullen els mèrits per rebre-la és intern i no es fa públic, pel que resulta impossible conèixer quines actuacions ha protagonitzat l’agraciat per merèixer la distinció. Una distinció, per cert, que no comporta cap dotació econòmica ni benefici similar, pel que vull creure que l’objectiu d’entregar-la resideix precisament en visibilitzar públicament els mèrits del premiat, que almenys en teoria, esdevé un símbol d’exemplaritat per al conjunt de la societat.

Idò el ministeri dirigit fins fa uns dies per l’inefable Jorge Fernández Díaz tampoc no vol fer públics els noms de tres dels set agraciats amb la distinció, saltant-se, tot sigui dit, la mal anomenada Llei de Transparència. Sabem, per exemple, que el tertulià (dubt que amb el temps que passa a la televisió tengui temps de dirigir un diari) Francisco Marhuenda és un dels afortunats (?), però amb arguments com a mínim curiosos (“es podria posar a aquesta persona en un estat constant d’inseguretat i ansietat, que podria derivar en nombrosos conflictes”), el ministeri ens nega una informació que no només hauria de ser pública, sinó fins i tot objecte de debat parlamentari.

Per tant, sense benefici material conegut ni sense reconeixement públic, quin sentit té nomenar membres honoraris? O dit d’una altra manera, què s’amaga darrere aquestes distincions perquè estiguin envoltades de tant de secretisme?

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *