Anem o venim?

Estem en un món cada vegada més globalitzat i dins un mercat comú europeu amb lliure trànsit de mercaderies i treballadors. Cadascú viu una realitat diferent en un temps de crisi global i local, però entre d’altres coses afecta de forma preocupant al mercat laboral del nostre país i a milions de persones.

La realitat que he viscut en aquest nou segle XXI, en la primera dècada, ha estat infestada de notícies de persones que venien a treballar al nostre país, que venien a cercar un futur per a ells, treballadors qualificats i sense qualificar procedents d’altres països. I ara, en aquesta segona dècada, les notícies comencen a ser inverses, són les persones que ens envolten, els nostres familiars i amics, els que prenen la decisió de cercar un futur pròsper en altres territoris, en altres països, principalment dins la Unió Europea.

Quelcom semblant ha passat de forma reiterada en distints moments de la història. Sense anar més lluny jo sóc una d’aquestes persones que al seu dia va emigrar de la seva ciutat d’origen a una altra, per motius laborals, motivat per una oferta laboral i l’experiència vital com a principal atractiu per deixar endarrere la vida en un lloc i canviar a un altre.

Però en distintes èpoques i en distintes dècades de cada segle aquestes migracions s’han anat produint al vaivé de les onades de les crisis econòmiques, dels desenvolupaments socioeconòmics i dels moviments polítics, armats o no, dels distints territoris.

Sense cap dubte aquests moviments que s’estan produint ara són motivats per unes qüestions econòmiques i laborals i per la necessitat d’un desenvolupament personal per a molts professionals qualificats.

És una curiosa paradoxa sociològica la situació actual d’un país limítrof amb un altre continent que en molts dels seus territoris viu una crisi permanent. Visc en un país on pel sud continuen entrant persones jugant-se la vida per trobar un futur millor i pel nord van sortint persones amb la il·lusió de trobar un futur i una resposta als seus esforços i qualificacions.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *