Any de ruptures?

Per tots és sabut que durant la darrera dècada el protagonisme l’ha tengut la cadena de canvis sobtats arrel de la crisi financera. Aquell regirament que tots visquérem l’any 2007 suposà un terratrèmol que, posteriorment, esdevingué en patologia social, i catalitzador d’una nova situació econòmica, personal i política que ens ha afectat a tots.

Econòmicament ens ha afectat mitjançant les mesures d’austeritat que han evitat el col•lapse financer dels Estats. Les galtades socials, molt relacionades amb l’ítem econòmic, les hem rebudes amb les apujades d’imposts, l’abaixada del consum, l’escassa fluïdesa del crèdit i l’augment de desnonaments, que tot en conjunt va fer de la legislatura 08-11 la pitjor etapa social de la recent història. Finalment, i en paral•lel als canvis econòmics i socials del darrer lustre, l’any passat vam veure l’inici d’un possible sisme polític que només trobaria similituds amb l’ingovernable República Italiana.

Partint de l’innegable recuperació macroeconòmica, que poc a poc es trasllada a famílies i pimes, s’ha de reconèixer que la destrucció de llocs de feina s’ha aturat a les Illes Balears, territori on cada dia creix la Seguretat Social en afiliats. Poc a poc desapareixen certes injustícies; els sacrificis que a tots ens reclamà l’Administració Pública reverteixen, i situacions clarament injustes com les clàusules sòl i les tasses judicials desapareixen, gràcies al funcionament de la Justícia i l’honorable rectificació dels governants.

Estem vivint una etapa molt dura, plena de canvis, revolucionària. L’ensucrat d’aquesta coca ha estat la corrupció institucional, situació que tothom reprova, i que a tots els que ens agrada la política ens avergonyeix i desqualifica. Persones que, exercint l’honorable servei públic de representar a ciutadania i ideologia, i administrar el que és de tots, han organitzat, celebrat i paït una bona festa al marge de la depressió social. En aquest context és fàcilment comprensible que no sigui rara la crispació social i la desafecció política.

A ningú no li escapa que les eleccions europees de l’any passat marcaren un punt d’inflexió, l’inici d’una possible revolució, confitada amb la baixa participació electoral i l’emergir de noves forces, que han trasbalsat el panorama polític i institucional amb cants de sirena. Avui es parla de rendes bàsiques ciutadanes, de ruptura amb el capitalisme i de rebuig al sistema del 78. Propostes que són curolles per un sector de la ciutadania i, a la vegada, irrealitzables i insostenibles pel conjunt del nostre Estat de Dret.

No ens enganem, si fem un repàs cronològic al segle XX, la nostra història constitucional i parlamentària ho deixa clar. El multipartidisme, sense l’empenta de dues forces majoritàries, no du a res que no sigui interinitat institucional i inestabilitat social. Cap Constitució com la vigent, redactada per polítics de tot l’espectre, i aprovada pel poble en Referèndum, ha proporcionat tant de progrés i estabilitat com cap altra. Enrere han quedat els experiments i el fenomen del pèndul constitucional. Aquesta perspectiva ens hauria de servir d’exemple.

A Balears la situació és similar; el panorama parlamentari de la nostra història autonòmica ens demostra que la convivència de quatre forces polítiques, dues constitucionalistes, i dues de caràcter més nacionalista, ha aportat estabilitat, benestar i equilibri a les Illes. Serà el 2015 l’any de la ruptura? Trenta sis anys de democràcia i trenta dos d’autogovern ens haurien de fer reflexionar sobre quin futur i quina política volem. Jo som de la casta de persones que creuen en la gent que fa política de forma vocacional, en el model polític-institucional actual, i en la seguretat de que avançarem tots plegats cap a un millor futur. Assegurar la recuperació i continuar per bon camí depèn de tots nosaltres.

0 comentaris a “Any de ruptures?

  1. No diu vostè res sobre la gran precarietat al mercat de treball ni de que molta de gent que troba feina reb un sou que no és suficiente per a satisfer les necessitats mínimes. Tampoc diu res de per qué el seu partit se nega a condemnar l´etapa de corrupció del govern Matas, ni perque no explica la financiació de la seva seu.
    Sr Álvarez, una legislatura més de PP o de PSOE i aquest païs s´aboca al desastre.

  2. No diu vostè res sobre la gran precarietat al mercat de treball ni de que molta de gent que troba feina reb un sou que no és suficiente per a satisfer les necessitats mínimes. Tampoc diu res de per qué el seu partit se nega a condemnar l´etapa de corrupció del govern Matas, ni perque no explica la financiació de la seva seu.
    Sr Álvarez, una legislatura més de PP o de PSOE i aquest païs s´aboca al desastre.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *