Aprofitem el dia, treballem tot l’any

Malauradament, avui tots els mitjans tenen seccions especials sobre el Dia Internacional de la Dona, on es destaca la distància que encara ens separa de la igualtat plena, la permanència de la societat patriarcal arreu del món (també en el nostre civilitzat occident) i les bretxes existents en totes les facetes de la vida. Malauradament, demà molts d’aquests mitjans continuaran reproduint, a través de les notícies, les opinions o la publicitat, un model que perpetua la desigualtat i contra el totes i tots hem de lluitar. Malauradament, nosaltres hem de continuar escrivint editorials com aquest.

Perquè fins que hi hagi una dona assassinada pel simple fet de ser-ho, fins que hi hagi tipus de violència masclista que siguin socialment acceptats, fins que hi hagi dones condemnades a ser simples instruments de reproducció i satisfacció sexual, fins que la prostitució no desaparegui, fins que la bretxa salarial s’esfumi, fins que als estadis de futbol no s’insulti a una víctima de maltractaments, fins que els estereotips de gènere no siguin més que un mal record, fins que una dona no hagi d’esforçar-se el doble per arribar al mateix lloc que un home, fins que la cura dels fills, de la llar o dels dependents deixi de considerar-se tasca de les dones, fins que no se senti mai més un “dona havia de ser”, fins que als acudits masclistes no facin gràcia, fins que l’educació a les escoles sigui realment en igualtat, fins que les declaracions misògines de determinades figures públiques tenguin conseqüències, fins que no hi hagi jutges que humiliïn a les víctimes de maltractament, fins que no passar la pensió o controlar la manera de vestir o el mòbil sigui considerat violència, fins que les administracions no posin en marxa tots els mecanismes per poder avançar i fins que la ciutadania, tota la ciutadania, no consideri aquesta lluita com a pròpia, haurem de seguir “celebrant” aquest 8 de març.

Molts diran que s’ha avançat molt, i és cert. S’han donat passes importants i hi ha societats més igualitàries que unes altres; de fet, la situació de les dones a determinats indrets del planeta només es pot qualificar de vertader infern. Però aquí, a Europa i a Espanya i a Balears, al paradís de la democràcia moderna, avancem massa a poc a poc cap a l’objectiu de la igualtat real, i les polítiques d’austeritat sense creixement i despreocupades per l’equitat continuen afectant durament a les dones.

Aprofitem, doncs, aquest 8 de març per reivindicar la igualtat de tracte i d’oportunitats per a totes i tots i per fer visibles les innumerables situacions d’injustícia que encara es donen, però treballem la resta de l’any per aconseguir-ho, fins que el Dia Internacional de la Dona ja no sigui necessari.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *