Ara, les clàusules sòl. La banca sempre guanya?

Els bancs, sempre els bancs, què deuen tenir les entitats financeres perquè tot els estigui permès? Durant decennis i decennis han ostentat el poder econòmic espanyol. Un  sector sobreprotegit per tots els governs democràtics i també durant la Dictadura.

Europa al·lucina amb la nostra normativa bancària, concretament amb la hipotecària, no entenen que una vegada desnonat l’inquilí, aquest encara li hagi de pagar al banc per un bé que ja no li pertany, però així ho diu l’actual norma vigent, que només data de 1946!!!

Així i tot, quan arriben les pèrdues, aquestes sí que són nostres, els “espanyolets” ens hem hagut de gratar la butxaca per rescatar les entitats bancàries, concretament 100 mil milions d’euros. Sí senyors perquè els diners que Europa ens deixà per sanejar als bancs els tornem tots nosaltres, no ho oblidin! Com tampoc han d’oblidar tota una sèrie d’entitats nacionalitzades per la indecent gestió de directius nomenats pels governants espanyols, Caja Castilla-La Mancha, Bankia, CAM, Banco de Valencia, etc.  en són una bona mostra.

Però si una cosa té bona pertànyer a la UE és que les seves lleis i condicions estan per sobre de qualsevol de caràcter estatal, per això de tant en tant ens obsequia amb sentències que deixen en evidència la connivència entre el poder polític i el bancari. La darrera: la il·legalitat de les clàusules sòl. La sentència del Tribunal de Justícia de la UE és clara: “no són legals”.  Idò bé, el nostre govern amb el suport del PSOE i CIUDADANOS  es treu de la xistera una mena de codi de bones pràctiques segons el qual, encara els bancs poden posar condicions a l’hora de tornar els diners estafats.

Afavorir els acords extrajudicials, aquesta és la manera mitjançant la qual el Govern de Rajoy vol ajudar als bancs enfront del milió i mig d’afectats per l’aplicació d’una clàusula il·legal. El retorn dels diners en productes financers o amortitzar part del deute hipotecari no són més que excuses per alleugerir la càrrega econòmica als bancs de tornar uns diners que mai no hauríem d’haver pagat.

Els bancs que no tenen un pèl de beneits ja han fet la provisió de fons necessària per retornar la totalitat dels diners als seus clients, per tant l’argument que el sistema bancari podria esbucar-se és del tot fals, com també ho és que si anem un milió i mig d’afectats als jutjats es col·lapsarà la Justícia. No hi ha excuses, tot són vuits i nous i cartes que no lliguen. Els bancs tenen els diners i la Justícia no hauria d’intervenir per res, si no és per activar el compliment de la resolució emesa pel Tribunal Europeu de Justícia.

Senyors bancaris i dirigents polítics, les sentències no es negocien, s’acaten i prou!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *