Arguments a favor de la facultat de medecina (I)

Al llarg dels darrers dies, s’han sentit intervencions molt diverses sobre el projecte de creació de la Facultat de Medecina a la UIB. Com que he participat en diversos debats i he escoltat els arguments dels altres i expressat els meus, vull fer una exposició ordenada de tots els criteris que a mi em fan optar a favor de la facultat.

Els arguments s’han d’interpretar conjuntament. Concentrar-se només en un d’ells pot falsejar el debat. És difícil jerarquitzar-los, ordenar-los depèn d’opcions interpretatives i dels posicionaments en el debat, però sí es pot considerar que hi ha dos grans grups d’arguments, d’importància decreixent:

  1. Necessitat: els arguments relatius a les necessitats, la funció de la universitat i el projecte de país;

  2. Viabilitat: els arguments relatius a les possibilitats de mantenir la facultat;

1. Necessitats a les Illes Balears

Si l’estudi de les necessitats es fa a partir del mercat de treball, la Facultat és necessària. Només una substitució anual del 2,5% dels metges, justificaria promocions de més de 60 metges anuals. La taxa de reposició es calcula per un procediment obert (canvis probables en el sector sanitari i a les dimensions de la població) o per un procediment tancat (només es consideren les sortides per jubilació). El càlcul tancat estima en un 2,5% la reposició anual, és a dir, considera la reposició completa en 40 anys. És a dir, es necessita anualment la incorporació del 2,5% del total de personal actual.

Els metges col·legiats a les Illes Balears són 4.058. La taxa de reposició per a és de 101,5 anuals. Però, cal tenir en compte que en els propers anys hi haurà una pèrdua suplementària de metges si es considera l’evidència demogràfica sobre l’envelliment de la població mèdica. Si comencem a funcionar com a Facultat de Medicina el curs 2016-17, tindrem els primers metges l’any 2022. Totes les previsions fetes tenint en compte la taxa de reposició i la piràmide d’edat dels metges d’avui, confirmen que faran falta metges.

És evident que ara hi ha atur a aquest col·lectiu professional, per la mobilitat internacional, la manca de substitucions al sector públic, la sobreocupació d’uns quants i altres factors. En qualsevol cas, és un dels sectors laborals amb menys desocupació.

Hi ha qui insisteix en que no tenim la garantia de que els metges formats aquí treballarien aquí. Però, aquest argument és vàlid per a qualsevol carrera, com psicologia, física, infermeria, etc. o també per a les enginyeries i altres estudis de recent creació a la UIB, i no es pot tenir en compte com a argument que desacrediti l’oferta formativa. Volem formar metges, psicòlegs, economistes, físics, etc. i ens esforçarem per a què treballin aquí, construint el país i donant resposta a les necessitats.

L’argument de la reposició i les necessitats de formació és molt consistent en aquest cas, però no pot tractar-se aïlladament. Tots els altres són molt rellevants. L’argument sobre el mercat de treball aïllat és perillós, si només s’analitzen les ofertes formatives en funció de les necessitats de personal d’aquest mercat, ens podríem carregar la majoria de les titulacions de la UIB i no passaria res. Quants filòsofs, historiadors, psicòlegs, juristes, pedagogs, físics, etc. necessitam a les Illes Balears? Aquesta visió de la universitat centrada en les necessitats del mercat de treball és correcta, però molt reduccionista.

Una altra perspectiva és la de les necessitats de la població. Podem plantejar dues preguntes, primer ens hem de demanar si hi ha greus necessitats de salut sense cobrir. Després, ens podem demanar si la facultat millorarà l’atenció sanitària de la població. Ni una ni l’altra es poden contestar sense matisos. Les necessitats de salut són difícils de delimitar, de fet les necessitats mai es poden cobrir absolutament, però les més rellevants actualment s’està en disposició de atendre-les raonablement bé. De fet, un dels problemes més greus per a completar l’atenció de salut passa per reduir les llistes d’espera i altres qüestions similars, és a dir, passa per la millora de la qualitat sanitària. En aquest sentit, la facultat pot fer modestes aportacions, sigui des de la recerca o des de la formació.

2. Drets dels estudiants

Crec que un altre bon argument és el dret dels estudiants de poder estudiar aquí. Molta gent no pot sortir a la península i té talent. A més, qualsevol estudiant d’altres comunitats de l’Estat pot aconseguir seguir estudis de medecina sense abandonar la seva comunitat o, en els pitjors casos, sense fer més de 100km.

Davant d’aquest argument, hi ha qui proposa que paguem beques per estudiar fora. L’opció de les beques, si volem que siguin realistes i facilitin els estudis fora (només els estudis), sortirien quasi tan cares com fer la facultat aquí. Per a 60 alumnes, al llarg de 6 anys, pagant desplaçament, estància i matrícules, no baixa de 3.800.000€. Com és evident, aquesta inversió no aporta res en investigació ni produeix cap altra benefici a les Illes Balears.

L’altra dia em deien que els alumnes de Menorca i Eivissa, ja que han de venir a Palma a estudiar, gastaran molt i ja que gasten voldran anar a universitats de “prestigi”. No entraré a parlar del prestigi, però si volen anar a una universitat privada no faran res amb les beques de les que hem parlat abans. Per exemple, la matrícula de Medecina a la Universitat de Navarra costa 13.800€ cada any. Crec que l’argument del prestigi és elitista i no sé si el podem fer servir quan parlam de beques.

Al marge d’això, és evident que hem de mantenir una política de beques, però que respecti dos criteris:

  • que a les Illes Balears no hi hagi oferta pública; o
  • que tot i que hi hagi oferta, no hi hagi places suficients;

Bé, actualment ja n’hi ha de beques i s’han de consolidar, per suposat. Però, argumentar que és una bona opció per estudiar a les universitats és com a mínim estrany. Sembla que no coneixem la nostra història, justament abans de la UIB aquest era el funcionament i el resultat era que estudiaven a la universitat els fills de famílies benestants o d’unes poques famílies que podien fer un esforç brutal. Amb aquesta proposta podríem tancar la UIB, estudiarien menys alumnes, sortiria més econòmic i, a més, com que aquí sembla que a ningú li importa la recerca, així ja es resoldrien tots els problemes.

Aquesta proposta d’estudiar amb beques, a la península, també inclou un menyspreu per la UIB sorprenent. Però, totes les dades la posicionen com una de les millors universitats de l’Estat en recerca i docència. Si teniu interès en conèixer les dades, podeu consultar: Pérez, F. (dir) (2015). Rankings ISSUE 2015. Indicadores sintéticos de las universidades españolas. Madrid: Fundación BBVA i IVIE-Instituto Valenciano de Investigaciones Económicas.

Finalment, hi ha qui pensa que a l’Estat estudia medecina massa gent? Com sap molta gent, per als estudis de medecina a l’Estat hi ha numerus clausus, és a dir, un límit màxim d’estudiants al qual encara no s’ha arribat. Encara hi ha un marge possible per arribar al límit considerat acceptable, situat en torn als 6.000 alumnes. Per disposar d’una referència, segons les dades de l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE), Espanya se situa per sota de la mitjana en nombre d’estudiants de Medicina, per sota d’Alemanya, els Estats Units, Anglaterra i altres països del nostre entorn.

3. La recerca en salut

Si acceptam que hi ha necessitats, podem passar a altres criteris. Per fer una Facultat de Medicina calen tres elements: un teixit assistencial potent, un claustre de professorat de qualitat i un bon sistema de recerca.

El primer és fora dubte: el recent Hospital Universitari de Son Espases i tot el sistema d’assistència hospitalària i primària garanteixen aquesta cobertura. El professorat, a part del que ja tenim a la UIB a les branques d’Infermeria, Fisioteràpia, Biologia, Bioquímica i altres, juntament amb els sanitaris amb excel·lents credencials docents i de recerca que podrien exercir la docència a la facultat, permet pensar que no hi hauria cap problema en aquest sentit.

Sobre la recerca, els canvis que s’estan fent, reforçant els grups de recerca, atraient nou talent i millorant la capacitat de recerca, fan que tinguem una base de recerca que podrà donar ple suport al projecte dels estudis de medecina. La facultat permetrà millorar la capacitat de fer recerca en salut en totes les seves modalitats. Si es crea la Facultat, es pot optimitzar la recerca que ja es fa i estimular-ne d’altra.

A més, cal considerar que l’institut d’investigació sanitària de Palma, l’, depèn de que hi hagi estudis de medicina a la UIB per poder acreditar-se. Mentre no estigui acreditat, la majoria de convocatòries de recerca sanitària a l’estat espanyol estaran vetades per ell, agreujant encara més la ja terrible situació de la recerca sanitària a les Illes… No ens podem permetre perdre capacitat investigadora, ben al contrari, necessitam investigació: dedicam el menor pressupost de l’Estat a investigació!!!

4. L’anàlisi comparativa amb altres comunitats1

Altres comunitats com Cantabria, Extremadura o Navarra (amb la mateixa o menys població i amb possibilitats d’anar en cotxe a altres facultats properes) en tenen facultat de medecina des de fa anys. Comunitats amb menys recursos, com Andalusia, disposen de 5 facultats de medecina (Cádiz, Córdoba, Granada, Málaga i Sevilla).

1 Com sabeu, aquest és un dels principals mètodes d’anàlisi de les necessitats.

Demà es publicarà la segona part d’aquest article, on exposaré els argument sobre la creació i sostenibilitat

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *