Arguments a favor de la facultat de medecina (II)

Continuo amb l’article d’ahir, exposant els argumentes sobre la creació i la sostenibilitat de la facultat de medecina

5. El cost és assumible

El cost total a ple funcionament, sis anys després d’iniciar els estudis, serà, com a màxim, de 6 milions d’€. Sabem que no cal fer cap inversió en instal·lacions (ja hi són a Son Espases); a més, com hem dit abans es compta amb bona part del personal docent, sigui per les ofertes dels departaments de Biologia, Bioquímica i altres, com per personal amb qualificació, en formació i recerca suficientment acreditada, al sistema públic de Salut de les Illes Balears.

6. Altres impactes de la creació dels estudis de medecina

Les universitats, com saben molt bé als països més avançats del món, no són només organismes que consumeixen recursos. La despesa en universitats és una inversió que ofereix beneficis a la societat. El cas dels estudis de medecina és especialment destacat en aquest sentit, ja que la recerca permet captar recursos estatals i internacionals, permet fer transferències de coneixements útils a la societat, etc.

7. La creació s’ha de fer en el context de la dignificació de la UIB

Ja sé que ara es proposa la creació de la facultat a partir del conveni amb la Conselleria de Sanitat. Aquesta opció no crec que sigui molt afortunada, a més, el conveni ha deixat moltes coses sense concretar. Em sembla que els estudis de medecina, més prest que tard, s’haurien d’integrar al funcionament normalitzat de la UIB. Si la Conselleria de Sanitat pot reservar recursos, perfecte, que passin a incrementar el pressupost de la UIB.

Pel que fa al cost, si es pot arribar en 6 anys (2022) al pressupost UIB de 2011 (103 milions d’€), disposaríem de més de 16 milions més que els actualment disponibles (2015: 86,4 m d’€). Podríem mantenir la facultat de medecina i fer front als dèficits actuals de la universitat. Aquest increment no serà possible, però no es pot crear la facultat de medecina sense recuperar bona part del finançament per a la UIB. La situació actual és molt deficitària, tal com es pot observar pel nombre de professors associats, per exemple.

Amb un pressupost de 103 milions, la UIB ni es posaria a prop del pressupost de la universitat d’Extremadura (134 milions el 2015). La universitat de Cádiz, amb molts menys alumnes, disposa de 107 m. Així que aquest pressupost de 103 milions no sembla irracional per a una comunitat com la nostra, sobretot amb els actuals indicadors. La UIB es una bona universitat, però amb carències considerables: tenim la taxa d’escolarització universitària més baixa de l’Estat i un dels pressuposts, per habitant i per % de PIB, també dels més baixos dedicats a universitats.

S’ha de lluitar per aconseguir finançament, el que en justícia ens correspon, i no fer com hem fet en moltes ocasions: resignar-se a que els projectes importants els facin altres comunitats o països. Em posa malalt que acceptem com a “normal” que, per exemple, Cádiz, Extremadura o Cantabria tinguin estudis de medecina (quan són receptors d’aportacions del fons de compensació interterritorial), mentre nosaltres tinguem una universitat incompleta (quan fem importants aportacions, des de fa dècades, a aquest fons). La normalització del nostre petit país passa per disposar d’una universitat en condicions i, en aquest sentit, els estudis de medecina formen part d’aquest projecte estratègic.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *