Arguments

Almenys, tots els protagonistes de la tragicomèdia socialista coincideixen en una cosa, l’extrema dificultat de gestionar la situació en què es troba el que, per ara, continua sent el segon partit de l’estat espanyol. Tant els partidaris de l’abstenció com els que, de moment, continuen aferrats al no és no asseguren que la solució, si existeix, no és fàcil de trobar i que, sigui quina sigui, portarà conseqüències que poden conduir al PSOE pel camí de la irrellevància.

No obstant, i deixant de banda les meves consideracions ideològiques, consider que tant en coherència com en minimització de danys, els arguments dels defensors del no superen àmpliament els que esgrimeixen Susana Díaz i els seus acòlits. Per què, digueu-me, té algun sentit basar les campanyes electorals (sobretot la de juny) en posicionar-se en contra de Mariano Rajoy, assegurant que és el pitjor que li ha passat a Espanya des de la restauració democràtica i prometent que faran tot (tot!) el que estigui a les seves mans per impedir la seva reelecció, per després d’uns resultats, és vera, molt adversos, baixar-se els calçons i a damunt pagar la vaselina?

A més, amb quins arguments s’ha aconseguit dividir el PSOE fins el punt de dubtar sobre la seva supervivència? Jo, que he seguit interessat l’espectacle, només he escoltat parlar de desbloqueig institucional i de les nefastes conseqüències que unes terceres eleccions tendrien per a la formació de la rosa, però facilitar la investidura de Rajoy no és desbloquejar la situació (hi ha govern, sí, però necessita aprovar lleis i pressupostos amb una majoria que no té) i cada cop estic més convençut que uns nous comicis podrien arribar a ser el mal menor.

I entre tot això, les insuperables declaracions dels abstencionistes, des d’Eduardo Madina defensant que ell no és cap heretge (i imaginant una espècie de govern paral·lel des del Congrés dels Diputats) fins a Pepe Blanco (que ara és el president del Comitè Federal) dibuixant una arcàdia feliç on els debats com el d’ahir “reforcen el partit”, passant per la presidenta andalusa, que eliminant la paraula abstenció del seu vocabulari sembla satisfeta, mentre espera pacient l’hora de dirigir, ja de manera formal, un partit moribund.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *