Armengol i Company

Tenir la boca tancada o millor dit, controlar la incontinència verbal no és gens fàcil quan tens un caràcter explosiu i no pots controlar un estat d’ànim, d’eufòria o bé d’empipament.
Hi ha moments que la emoció i alegria és desbordant, especialment en el context d’un acte de partit preparat al detall per enaltir la presència del President Nacional del PP i al temps President del Govern d’Espanya, que donarà una noticia ja pactada i esperada, l’augment al 75% del descompte aeri que exaltarà els ànims dels assistents; és necessari tremp i control.

A en Biel Company, President Regional del PP el va trair l’eufòria. Era el seu primer acte públic amb el President Rajoy, estrenava càrrec i feia temps que oficialment no parlava ni al Parlament de les Illes Balears ni a altre fòrum, la oposició l’acusa de no exercir el càrrec de portaveu del partit en favor de Margalida Prohens, l’acusen de tenir por d’enfrontar-se a la President Armengol. I sí, va arribar el moment desitjat en que va amollar les paraules que en la meva opinió no hauria d’haver pronunciat mai, i va citar “Presidente, no dediques ni un minuto a la Presidenta Armengol, esto ya lo hacemos nosotros, tu a lo tuyo”. Era evident que la pressió del moment, l’emoció i la poca simpatia cap a la President Armengol li va provocar l’esmentada incontinència verbal.

El probable candidat a President de les Illes Balears no pot menysprear a la que en aquets moments és la nostre President, la President de tots, la seva també i es mereix un respecte. Segur que va decebre a molta gent, fins i tot del PP. Fer de xerraire és lo fàcil, lo difícil és tenir control de la situació i no caure en el vocabulari inadequat.

Cal recordar que la President Armengol va acusar a Rajoy el dia que va sortir elegit President del Govern la darrera vegada, de ser el pitjor president que Espanya necessitava, que representava la continuació de la corrupció, que els ciutadans no el mereixien, el pitjor president de tots els temps, etc. En Biel Company ho tenia ben guardat dins el seu coret i tot d’una que va tenir ocasió li va tornar amb la mateixa moneda, lamentable falta de formes. Tots dos varen estar desencertats, els càrrecs que ostenten no els hi permeten fer comentaris inapropiats. Segur que han pres exemple d’en Trump, que no és el mirall adequat per reflectir-se. Però tinc un dubte, un dubte que dona voltes dins el meu cap, un bon amic meu del PP me va comentar “Ja està bé d’aguantar grosseries i callar sempre, de tant en quant s’ha de dir lo que un pensa”. Pot ser tingui raó.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *