Armengol, Marivent i altres jardins

A manca de reformes de calat social, el Govern de Francina Armengol es dedica a la cosmètica política. Si abans els socialistes eren republicans, ara ja sols aspiren a què els reis els deixin visitar els jardins de palau quan ells no hi són.

Presentar ahir l’obertura dels exteriors de Marivent a la ciutadania com a una gran conquesta de l’esquerra és una bona forma de mesurar l’acció de govern en el seu conjunt.

Armengol en sap molt de jardins, emperò en té una bona partida que creixen sense control i corren el perill d’asalvatjar-se. Els seus socis els endinsen permanentment en tota casta de florestes, feraces com les selves tropicals. De la conga, al Congo.

Avui sabem que les branques del cas Jaume Garau ja no afecten sols a Més, sinó que s’estenen per un dels feus tradicional del PSIB, el reconquerit Ajuntament de Calvià d’Alfonso Rodríguez Badal. Garau, el savi multidisciplinar de l’esquerra illenca va ser beneït per Calvià 2000 amb un contracte menor per fer un estudi en matèria d’urbanisme. Almanco, el PP madrileny diversificava.

Sembla ser, en qualsevol cas, que Barceló i el seu partit estan decidits a no ser els únics màrtirs de la corrupció d’aquest tercer pacte i és possible que les filtracions continuïn.

El que jo em deman és quina diferència moral permet a Armengol i, sobretot, a Barceló continuar en l’exercici dels seus càrrecs públics tot i reconèixer que han descuidat la vigilància sobre els seus subordinats, mentre Esperanza Aguirre s’ha vist obligada –amb tota lògica- a renunciar al que quedava de la seva llarga carrera política exactament pel mateix motiu.

Potser n’hi ha que pensen que estan protegits encara per l’aura de suposada superioritat moral de l’esquerra que, amb el que està caient, s’està esvaint com la boira.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *