Autopistes cap enlloc: escoles sense arrels

Com a fidel treballadora en el sector turístic, no puc evitar relacionar els titulars dels nostres diaris amb el turisme. Avui, pensant en la revolta verda de les aules i arran d’una tertúlia familiar, m’ha vengut al cap un paral·lelisme interessant. Cal confessar-vos que una vegada desenvolupada la meva idea, vaig descobrir un article d’en Guillem Mudoy, un company de tribuna bastant més expert que jo quant al concepte que vull tractar avui. Per tant, perdoneu-me si no estic a l’altura.

 

I ara sí, començ a parlar de la relació de conceptes que vull tocar avui. Es tracta del concepte no-lloc, encunyat per Marc Augé en el seu llibre Non-Lieux, introduction à une anthropologie de la surmodernité (Paris, Le Seuil, 1992). Per entrar en matèria, vos diré que aquest concepte va ser encunyat per referir-se a aquells llocs que no tenen suficient càrrega emocional per ser considerats “llocs”. Solen ser espais transitoris, amb poca personalitat i escassa identitat. Augé diu que aquests no-llocs son espais despersonalitzats, que manquen d’identitat i, per tant, amaguen la part emocional pròpia dels llocs vius de bon de veres. Són aquells espais intercanviables on la persona perd, per dir-ho així, la seva personalitat i guanya l’anonimat més absolut. Un deixa de ser ell mateix per esdevenir un qualsevol. Això és el que passa, per exemple, en els mitjans de transport, en els aeroports, en els supermercats, a les àrees de servei de les autopistes, en alguns bars o restaurants pertanyents a una firma multinacional i, per suposat, en els hotels de les grans cadenes hoteleres.

 

Sens dubte es tracta d’un concepte controvertit i que no té perquè tenir necessàriament connotacions negatives. D’alguna forma, son espais que permeten fugir, per un moment, del món real protegint així l’individu de les amenaces d’un entorn estrany o poc familiar. Paradoxalment, per exemple, si algú consumeix una hamburguesa a un d’aquests no-llocs de Praga o de Londres, pot tenir la sensació d’estar com a casa, perquè a casa hi ha també un mateix no-lloc amb idèntic logotip, mobiliari, sistema de venda i servei, etc…

 

Els destins turístics, com la nostra illa, estan plens d’aquests no-llocs on, a més, hi conviuen o hi transiten turistes i residents. M’agradaria tenir temps per descriure i analitzar aquests espais públics. Ara mateix, però, me sembla més urgent traslladar aquest concepte al model educatiu que s’intenta implantar a les nostres escoles. Efectivament, sembla que es vol convertir les escoles en no-llocs que siguin percebuts com espais impersonals, sense lligams amb la nostra cultura. Com s’explica, si no, la prohibició d’ús de símbols a les escoles?

 

Canvien les coses i les escoles que haurien de ser llocs plens d’identitat i valors queden buides per les consecutives vagues. En canvi s’omplen els carrers de persones que juntes formen una marea plena d’aquesta identitat que ens volen llevar i desbordant  els valors que es duen a dins.

 

Mallorca no necessita més no-llocs i manco necessita que les escoles es converteixin en aquests espais freds, impersonals, sense identitat, desarrelats de la nostra terra. Contra això s’ha mogut, es mou i es mourà, una marea verda que persegueix uns ideals i uns valors que afavoreixin la millor formació  per als joves del nostre poble que, com tots sabem, no és un poble qualsevol.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *