Avortament

El 2009 vaig publicar un article a Tribuna de Diario de Mallorca sobre la penalització i consideració moral de l’avortament al passat (el podeu veure al meu blog). Recordava que a l’Antic Règim l’avortament no estava penalitzat i que els manuals de confessors consideraven lícit l’avortament en alguns suposats: el d’una noble per no infamar el llinatge, el d’una religiosa per no infamar el convent, i en cas de violació.

 

Ara voldria afegir els que diuen els primers còdexs penals. No hi ha cap Codi Penal fins el 1822, que sols durà uns mesos pel retorn a l’absolutisme, i aquest al seu article 612 diu que no es considera assassinat que les dones fadrines o viudes que tenen un fill il·legítim, sempre que no hagin pogut donar a llum a casa de refugi, el matin dins les primeres 24 hores, si són dones de bona fama i no corrompudes. Cal recordar que els codis del XIX es considera que per ser persona cal haver viscut més de 24 hores fora del claustre matern. Després s’estableixen diverses penes de reclusió en els casos d’avortament, tant pels que els provoquen com per la dona, sent atenuant que la dona sigui fadrina o viuda de bona fama. No hi haurà altre codi penal fins el 1848 que al seu article 339 estableix presó menor per la dona que avorti, però si és per ocultar la deshonra presó correccional. La llei no era igual per tothom, la gent considerada honorable tenia més drets.

 

Amb la llei d’En Gallardón hi podrem tornar, les dones amb possibles podran anar a avortar a l’estranger, les que no s’ho puguin pagar ho faran a la clandestinitat com a la novel·la Tiempo de silencio; qui no hagi llegit el llibre haurà vist la pel·lícula, que és un al·legat contra la penalització de l’avortament.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *