Balears proposa i el centralisme disposa

Ja comentava ahir Andreu Grimalt en el seu article del Periscopi el fet de no admetre a tràmit la Mesa del Congrés de Diputats, la proposició de Llei sobre la tarifa plana sobre els vols interilles, que aprovà per unanimitat el Parlament de les Illes Balears. El PP i Ciudadanos, amb l’argument formal de que suposava una modificació pressupostària d’un pressuposts prorrogat, amb justificació de picaplets, votaren en contra de l’admissió a tràmit. Una majoria absoluta de la Mesa que no reflecteix la mateixa majoria de la Cambra, però que és fruit de la política de pactes, que d’una manera o altra, les esquerres estatals varen esser incapaces de tancar entre elles, i entre elles i les forces sobiranistes.

En el titular de l’article volia posar d’inici “… i Madrid disposa”. Però he volgut afinar més el concepte a criticar i denunciar. El centralisme té una ubicació física a Madrid. Però és molt més extens i transversal. El centralisme sempre té un basament polític, malgrat quasi sempre es desfressa de “neutral tecnicisme”. El centralisme sempre argumenta que té una visió molt més ampla dels problemes, que els anomenats “particularismes territorials”. El centralisme sempre fa seu els anomenats interessos generals malgrat sia perjudicant els interessos legítims i enraonats d’uns territoris. El centralisme sempre es ven com a més eficient, més responsable i més equilibrador. Tot al contrari dels territoris, que per definició, sempre titllen d’egoistes o insolidaris.

El centralisme entén la jerarquia de comandament com una cosa bona i natural. Sempre ha estat més fàcil manar que governar. L’autoritat és més còmoda invocar-la que guanyar-la. Sempre és més fàcil jugar en els límits del camp de joc que tu prèviament has establert, que estar disposat a negociar noves regles per fer el joc més atractiu i equilibrat. Si sempre has guanyat d’aquesta manera, perquè consentir noves normes que facin perillar aquesta comoditat.

El centralisme es veu tan fort, que fins i tot menysprea al que no pareix tan potent com ell. I la seva altivesa amb els més febles, es sol convertir amb vergonyosa submissió, quan s’ha d’enfrontar a altres centralismes europeus o nord-americans més poderosos. Es la mesquinesa de la reproducció acrítica de les estructures de poder. La maquinaria centralista de l’estat espanyol ja fa molt de temps que grinyola. I ha d’amagar la seva inoperància i la seva falta de projecte polític innovador, amb la crítica i el descrèdit cap a les estructures inferiors. Les autonomies són les principals culpables del dèficit públic, del caos legislatiu, de la corrupció, de les duplicitats…I d’aquí les polítiques de continuades re-centralitzacions que de manera descarada o encoberta ha fet el govern central, tal com denuncià el portaveu del PNB en el debat d’investidura del desembre passat.

Ens equivocam si pensam que el centralisme és com un pare protector amb males puces, que amb una mica de mà esquerra i molts de raonaments ens acabarà fent cas. Ho poden pensar de bona fe molta militància de partits de disciplina estatal, que defensen el que creuen bo per a les nostres illes i esperen l’acceptació de les seves propostes per les respectives estructures estatals partidàries. Es veritat que hi ha partits i partits. Que es pot fer la narració d’algunes conquestes. Però és clarament majoritària la història de les nostres derrotes i dels nostres desencisos. Hi ha qualque ànima ingènua a qui li hagi vengut de nou la decisió de la Mesa del Congrés? No podien tenir la cintura de donar llum verda a la tramitació de la Proposició de Llei, amb la reserva d’aplicar-se quan hi hagués l’oportuna partida pressupostària? No ha estat un atac al fons de la proposta, sota l’argumentari del defecte formal?

El centralisme polític a Espanya és una filosofia del poder assentada des de fa molts d’anys. Però no prové d’un suposat dret natural. Sols ha avançat la democràcia a l’estat, quan el centralisme ha estat minvat i controlat. I malgrat tot, sempre acaba reeixint i amb ell, la minva a les conquestes democràtiques. Com està passant ara. Una relació de poders entre iguals, una vertadera república federal basada en el respecte al dret de decidir dels seus pobles, seria la única opció raonable per a eliminar els abusos de poder del centralisme i posar una base sòlida per a la convivència democràtica a l’estat espanyol. Però per això cal començar a fer veure que els balears, a més de tenir raó com a pobles insulars, també hem de tenir força. I aquesta sols vindrà de la nostra pròpia capacitat d’auto-organització i reivindicació. Ja ni ha prou de rebre portades al nostre propi nas!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *