Balears, terra de frau laboral

Si es prenen els resultats del Pla de lluita contra la precarietat en el treball de 2016 com si fossin una mostra del mercat laboral de les Illes Balears, es pot concloure que el frau en la contractació és una característica estructural d’aquest mercat. Quina altra conclusió es pot extreure si un de cada tres contractes temporals revisats estava en frau de llei?

Les dades aportades per part de la Conselleria de Treball, Comerç i Indústria són, lamentablement, insuficients per fer una anàlisi en profunditat d’aquest frau en la contractació. A tall d’exemple, falten dades sectorials, de la grandària, i del grau de reincidència de les empreses inspeccionades, de la nacionalitat de les persones amb aquests contractes en frau de llei, i, sobretot, falten les dades per sexe. Cal suposar que entre aquests “5.500 treballadors” que “han vist millorar les seves condicions laborals…” hi ha alguna treballadora.

Però, malgrat aquestes mancances d’informació, les dades aportades són prou significatives: a) En el curt període de durada del Pla -juliol i agost- s’han realitzat un total de 1.287 actuacions d’Inspecció de Treball, amb 1.304 visites a centres de treball. b) S’han tramitat 93 altes d’afiliació a la Seguretat Social de persones que estaven treballant en economia submergida (o en situació d’explotació laboral?). c) S’han iniciat 89 expedients sancionadors, que sumen una proposta de sanció de 342.230 euros. d) S’han recuperat un total de 37.217 euros en cotitzacions a la Seguretat Social. I e) Dels 9.256 contractes temporals inspeccionats, 3.381 s’han transformat en indefinits.

Amb tot, la dada que més em crida l’atenció és la que fa referència als contractes a temps parcial inspeccionats: D’un total de 2.674, “només” en 453 casos (el 17%) s’han detectat irregularitats que han esdevingut en ampliacions de jornada. Hi ha, doncs, relativament poques irregularitats legals en la utilització del contracte a temps parcial perquè aquest ha estat extraordinàriament flexibilitzat legalment. Convé recordar que el mediàticament molt conegut cas de la turbo precarietat dels contractes a temps parcial del handling de l’Aeroport de Son Sant Joan, encara que no tingui cap retret legal, és un cas claríssim d’incompliment dels criteris més elementals que l’Organització Internacional del Treball (OIT) estableix al seu programa de Treball Decent.

En qualsevol cas, aquest segon pla estival extraordinari de la Inspecció de Treball em suscita tres reflexions finals:

  1. Amb una Inspecció de Treball i Seguretat Social amb recursos humans i materials similars a la majoria de països de la UE, o amb les ràtios que marca l’OIT (un inspector/a per a cada 10.000 treballadors/es), no serien necessaris plans extraordinaris.
  2. Si el sindicalisme tingués major presència i més capacitat legal d’acció en els centres de treball, i això moderés el poder unilateral de l’empresari com a regla central de les normes laborals, aquesta terra seria un indret amb menys frau laboral.
  3. A parer meu, aquests plans extraordinaris d’Inspecció de Treball, malgrat les seves insuficiències, han esdevingut una mena d’element de resistència del Govern de les Illes Balears a l’estratègia del PP&Cs d’augmentar la precarietat i la pobresa laboral per a reduir l’atur.

Un comentari a “Balears, terra de frau laboral

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *