“Balti” Picornell

No es la primera vegada que m’he pronunciat sobre els dubtes que tinc de la idoneïtat d’en “Balti” Picornell per ocupar la presidència del Parlament de les Illes Balears. En primer lloc perquè no és un candidat de consens. PSIB-PSOE i MÉS han acceptat el seu nom en un clar xantatge de PODEMOS. O accepten a en “Balti” o donarem el Pacte per trencat. Així entén PODEMOS el consens i arribar a acords. Tal com va dir el portaveu de CIUTADANS, el senyor Pericay, PODEMOS està còmode en aquesta situació, està en el seu ADN, no entenen la política d’altra forma.

Si volien la Presidència de Parlament, igual que quan hi havia la Presidenta Huertas, no toca a en “Balti” sinó a una dona, però les que podien suscitar consens, o no volen o no poden. Per tant, aquí tenim al nou candidat.

Vista la situació, la setmana que ve en “Balti” ja serà nou President del Parlament. Vull aprofitar l’avinentesa per transmetre-li a la meva convicció que ara té la oportunitat per demostrar a tots el que no pensem com ell que estem equivocats. Que vol ser un bon President i s’esforçarà per ésser-ho. Per aquest motiu em permet fer-li 10 reflexions sobre la figura del President de Parlament.

1.-És el President de tots els diputats, no sols de PODEMOS.

2.-Ha de cuidar la seva imatge, no es igual fer feina en una fusteria metàl·lica que presidir el Parlament. No és oportú dur pantalons texans trencats ni camiseta de propaganda.

3.-Imparcialitat, prudència i sentit comú per dirigir els debats. Bon coneixement del Reglament del Parlament i ser molt estricte amb la separació de poders.

4.-No es necessari dur corbata, però si és recomanable una americana i camisa. Això no li farà perdre la seva personalitat.

5.-La seva preparació acadèmica no és l’adequada per aquest càrrec. No ha estat l’únic President que no té estudis superiors, també li falta experiència, però si escolta i demana consells als qui més en saben, se’n sortirà.

6.-La figura del President del Parlament és molt Institucional, te molts d’actes oficials, audiències, visites a les més Altes Autoritats de l’Estat. No és adequat rebre una audiència oficial amb una vestimenta incorrecte, els assistents amb tota seguretat es vestiran correctament per l’ocasió. Guanyarà molt la seva imatge i donarà confiança.

7.-Prudència amb l’ús del cotxe oficial, sols quan sigui necessari. La seu del Parlament disposa d’un aparcament perquè el President hi pugui deixar el seu cotxe particular.

8.- Quan participi en Actes Oficials amb Ses Majestat els Reis, demostrar respecte . El tractament és de Majestat o senyor. Encara que el seu pensament sigui republicà, guardar les formes i una bona educació li donarà prestigi.

9.-Escoltar i fer cas als funcionaris del Parlament, especialment al Gabinet de Protocol. Estan per ajudar.

10.-Ser lleial al seu partit, però les decisions del President en les sessions plenàries han de ser imparcials. No pot estar segrestat pel Pacte.

Si posa en pràctica aquestes 10 reflexions i moltes més que n’hi ha, estic convençut que superarà amb nota la tasca de Presidir el Parlament de les Illes Balears. Sols falta la seva decisió personal i la voluntat de ser el President de tots. Bona sort.

Un comentari a ““Balti” Picornell

  1. Hi ha el prejudici falaç que les corbates, americanes i vestimenta i aparença “correcta” ens representa a totes i és de consens. Res més fals, basta sortir al carrer, entrar a qualsevol cafè o hipermercat, i si m’apurau fins i tot a missa. La gent no va encarcarada ni tan sols en situacions formals. Les corbates ja no les duen ni els venedors d’assegurances. És més, una persona amb americana i corbata d’entrada sol despertar recel: em vol vendre alguna cosa o enganyar-me amb bones maneres. La vestimenta “correcta” i conforme a protocol sol ser la cuirassa de la hipocresia.
    La camiseta pot ser i és molt més representativa i de consens social que no la corbata o l’americana. En 12 anys que vaig fer feina a una institució oficial tan respectable com ho pugui ser el Parlament no vaig dur mai corbata ni americana i sí moltes vegades camisetes. I ningú mai m’acusà de faltar al decòrum de la institució.
    Sense ànim d’ofendre, l’opinió de l’articulista, sembla importada del pleistocè, i destila classisme per cada paraula
    La llibertat d’indumentària també és un dret de la ciutadania, presidents inclosos. Un president no serà més conforme o respectable per vestir d’una manera o pentinar-se d’una altra. De gent encorbatada i clenxes engominades n’estan els jutjats plens… al banc dels acusats em referesc.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *