Barreres il·legals

Fa poques setmanes els vileters, serrers i rapinyers, amb problemes o no de colesterol però que som passejadors, ens vàrem despertar amb una guarda jurada de plantó davant del cementeri de la Vileta que ens advertia amablement que aviat no podríem passar per allà per entrar a la muntanya. Poc després aquesta al·lota va ser substituïda per una barrera amb accessos laterals però que, tot i així, obrava l’efecte intimidatori desitjat: “el camí és nostre i, de moment, t’hi deixem passar però tot arribarà… I anau alerta amb els trons perquè tot això és, a partir d’ara, un gran vedat i podeu emportar-vos una perdigonada”.

Immediatament els engranatges participatius ciutadans del barri, que són molts i bons, es varen engegar. L’Associació de Veïns de Son Rapinya, que enguany celebra el 40è aniversari de la seva fundació (el dictador encara era calent a la tomba, perquè vos faceu una idea de com van les coses per Son Rapinya), va liderar un procés reivindicatiu que, tot plegat, acabava oficialment amb la reobertura de la barrera il·legal a les 9 del matí de dissabte dia 11 (i no el divendres 10 horabaixa com comentava el comunicat oficial de Cort). Val a dir que a les 14:30 h i a les 18:00 h del mateix dia voluntaris de l’associació vàrem haver de reeditar l’acte oficial de reobertura en sengles ocasions perquè algú del golf no està avisat de l’acord a què, en petit comitè, varen arribar ells mateixos i el gerent d’urbanisme, en reunió celebrada a porta tancada i sense testimonis, que els pedaços bruts s’han de rentar a casa. Moltes són les preguntes que, no obstant, queden enlaire i que s’hauran de respondre per part dels responsables municipals, però la principal és aquesta: Perquè l’ajuntament de Palma atorga llicències d’obres per tancar camins públics datats del segle XIII?

Farà falta un expedient de responsabilitat patrimonial per conèixer la resposta i assenyalar els culpables. Més que res perquè no torni a passar i no ens facin perdre el temps a les entitats ciutadanes amb il·legalitats flagrants, que son més cosa dels jutges que dels ciutadans.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *