Bauzá i Company: dues cares de la mateixa moneda

Més enllà de la diversitat (que no divisió) de les forces polítiques que impulsam i gestionam els Acords pel Canvi, la dreta sembla té poc a dir, però sobretot a plantejar, sobretot després del que dins la seva hegemonia postfranquista, han suposat per a les nostres Illes tant el quadrienni negre de 2011-2015 amb José Ramón Bauzá, com l’època del saqueig de 2003-2007 amb Jaume Matas.

Després de la derrota més important de la seva història, el PP és enfora de donar la més mínima imatge de bloc compacte: mai res no tornarà a ser el que era, sobretot si es mantenen tota la legislatura, i esperem que almenys una més, fora dels espais de poder institucional. Bauzá ho ha deixat clar aquests dies, anunciant el seu retorn. I setmanes abans que ell ho va fer Carlos Delgado, aspirant a recuperar l’agrupació de Calvià, la més important del partit després de Palma… Palma, sí, la de l’etern Rodríguez, a qui només un judici per pràctiques ja no corruptes sinó mafioses ha fet fer una passa enrere, tot i que no sabem si és una passa del tot definitiva.

Tornen Bauzá i Delgado, el tàndem que pactà a l’anterior congrés del PP per fer-se amb el control del partit, dos personatges radicals i autoritaris, fonamentalistes des del punt de vista ideològic, i croats contra la llengua pròpia i el catalanisme. El PP precari que gestiona el dia a dia vol presentar Gabriel Company, l’exconseller d’agricultura, com l’esperança blanca del partit, el futur, el retorn al regionalisme i la moderació.

Res més enfora de la realitat: Company representa la dreta més recalcitrant, el representant d’un lobby de terratinents i cacics que no ha destacat tampoc per ser ni més dialogant ni més obert que cap dels esmentats. De fet, algú l’ha vist mai qüestionar la nefasta política del PP de Bauzá, i que no hagi estat a posteriori, des de l’oportunisme més barroer?

El congrés del PP, aquest partit a altres temps hegemònic i majoritari, es presenta bastant més animat que la crònica rosa dels partits d’esquerres. Però que ningú no s’equivoqui: Bauzá i Company són dues cares de la mateixa moneda. I com sempre, la coalició d’interessos particulars que representa la dreta política es posarà d’acord, pactaran, i miraran d’anar tots a una per tal de ressuscitar un partit que ja mai no tornarà a ser la maquinària de poder i de destrucció d’altres èpoques. S’ho han guanyat a pols. I no hem de ser nosaltres que els hi posem fàcil.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *