Bauzá II

No crec en la màxima que afirma que les segones parts mai no són bones (entre tots els exemples que podria posar, em quedaré amb El padrí II, una pel·lícula que és tan bona com la seva predecessora), però en el cas de José Ramón Bauzá he de reconèixer que li queda com un guant. El que fou durant sis anys president del Partit Popular de les Illes Balears anunciava dissabte per sorpresa que aspirava a revalidar el càrrec (i, per tant, a presentar-se de nou per ocupar el Consolat de Mar), en una segona part que, si s’arriba a concretar serà nefasta lògicament per a la ciutadania illenca però també per al seu propi partit.

En primer lloc, cal fer una mica de memòria, encara que sigui per contextualitzar el curiós anunci. José Ramón Bauzá, fins aleshores relativament desconegut, arribava a la presidència després de derrotar en un Congrés a Carlos Delgado i enarborant la netedat i l’honradesa com a eines imprescindibles per oblidar l’obscura època de Jaume Matas. Va trigar poc temps en incloure al calvianer en el seu equip i adoptar les tesis del sector més espanyolista. Amb aquestes credencials, als comicis de 2011 va aconseguir uns resultats espectaculars, assolint 35 escons, però, cosa que se sol oblidar, amb un suport electoral molt similar a l’obtingut per Matas quan va perdre la presidència i fugir a Washington. Quatre anys més tard, enmig de la crisi del bipartidisme i amb les impopulars mesures del govern central, però sens dubte aportant a la desfeta un plus personal molt significatiu, Bauzá perdia més de 70.000 vots, es quedava amb 20 escons i condemnava el PP a l’oposició. La seva resistència a assumir responsabilitats i la necessitat de Gènova d’acabar el més aviat possible amb el sainet que es va organitzar el portaren al Senat, “a defensar els interessos dels ciutadans i ciutadanes de les Illes Balears” (fins ara, no hi ha cap constància d’això; de fet, ni tan sols apareix la carta que els grans empresaris del sector redactaren per exigir a Rajoy el ministeri de Turisme per al farmacèutic).

I aquest cap de setmana, amb “la perspectiva que dóna la llunyania” i en una rocambolesca convocatòria de premsa, Bauzá anuncia la seva candidatura per a un congrés encara no convocat però que es preveu just abans de Pasqua. Admet haver comés errors en el passat, però no entona el mea culpa, i assegura comptar amb els suports necessaris per tirar endavant, però no especifica quins, encara que no deuen ser gaires, quan fins i tot els que suposadament eren els seus fidels s’han desvinculat ràpidament de la jugada de l’expresident.

La notícia, per una banda, eclipsa momentàniament les tensions internes que s’estan vivint dins Podemos amb el cas Huertas-Seijas-Jarabo-Bachiller-etcètera (amb els corresponents esquitxos a l’estabilitat dels Acords pel Canvi)  i, per una altra, romp qualsevol possibilitat que hi havia de presentar una llista unitària, debilitant la figura de Jaime Martínez i, de rebot, aplanant el camí a Biel Company o la persona que es posi al capdavant de la candidatura “regionalista”.

No sé si ha estat la seva supèrbia o si tot respon a un increïble pla fruit d’un assessorament des del meu punt de vista totalment erroni, però el retorn de José Ramón Bauzá pot ser de tot excepte una bona notícia. Ni per al PP, que pot donar una imatge no de sana discrepància interna, sinó de lluita caïnita, ni per al seu electorat, que en gran part prefereixen oblidar l’etapa Bauzá, ni per al conjunt de la ciutadania, que no oblida determinades decisions ni, per descomptat, el posicionament radical envers alguns temes tan sensibles com la llengua o l’educació.

Per tant, bé faria el senyor Bauzá acceptant que la seva època ja va passar, que va tenir una gran responsabilitat que no va saber gestionar i que ni el Partit Popular ni les Illes Balears en sortirien beneficiades, amb el seu retorn. Paradoxalment, allò del que tant s’envaneix, “el fet de no dependre de la política per poder viure”, sembla haver desaparegut amb aquest afany de protagonisme que hi ha darrere la decisió presa, “amb total i absoluta llibertat”, per l’expresident.

Publicat a l’AraBalears (22-XI-2016)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *