Benestar infantil i educació

L’informe que fa pocs dies va presentar UNICEF provocà que alguns mitjans encapçalessin la informació amb titulars ben cridaners: “España, en los puestos más altos de pobreza infantil y a la cola en educación”, deia un d’aquests mitjans. Vegem de què va la cosa.

 

El treball de l’UNICEF du per títol “Bienestar infantil en los paises ricos. Un panorama comparativo” i té per objectiu avaluar les condicions de benestar dels menors. La lupa s’ha aplicat a 29 dels països amb economies més avançades del món, entre els quals Espanya (de cada dia costa més creure que tenim una de les economies més avançades…) S’han analitzat cinc dimensions que configuren un entorn de benestar per als infants: la primera fa referència a aspectes material; la segona a la salut i a la seguretat; la tercera es fonamenta en l’educació; la quarta es refereix a les conductes i risc i, finalment, la cinquena i darrera es centra en l’habitatge i el medi ambient.

 

De l’anàlisi i comparació de totes les dimensions, Espanya ocupa la posició global 19. Queda a la part alta (en la novena posició) tant en aquells aspectes relacionats amb la salut i seguretat com en habitatge i medi ambient. Però es situa gairebé a baix de tot en conductes de risc (20ena posició) “benestar material” (lloc 24) i “educació” (gairebé a la cua: posició 26). És doncs evident que en el nostre país l’educació no contribueix a crear un entorn satisfactori per als nostres infants.

 

Per entendre el significat d’aquestes valoracions cal esbrinar quins són els indicadors emprats per definir les diverses dimensions, en el nostre cas, les relacionades amb l’educació. Doncs bé, s’han considerat les taxes de matriculació en preescolar (a Espanya són elevadíssimes); el percentatge d’al·lots i al·lotes de 15 a 19 anys en educació (Espanya és en el setè lloc per la cua); la taxa NEET (percentatge de persones entre 15 i 19 anys que no fan feina ni estudien) en relació a la qual som, amb diferència, els darrers de la cua; finalment, el percentatge de puntuació en proves PISA de lectura, matemàtiques i ciències (cinquens, també per la cua.). No és per cercar excuses exculpatòries però dos d’aquests indicadors que ens posen en dolentíssima posició tenen més a veure amb l’economia que amb l’escola.

 

Hi ha una dada a l’informe que pot donar conhort a qui estigui encaparrat per aquests tipus de rànquings: en la taula classificatòria de la satisfacció vital dels infants, Espanya ocupa el tercer lloc. És a dir: som dels països amb major percentatge de nins de 11, 13 i 15 anys que valoren amb una puntuació alta la seva satisfacció amb la vida.

 

Però n’hi ha una altra, de dada, que convida al pessimisme: estam pitjor ara que a principis del 2000: Espanya ha passat de la posició 13 a la 18. Crec que són pocs els que pensen que d’aquí a 10 anys estarem millor. Vostès què en pensen?

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *