Bilderberg i Mr. Trump

Amb prou feines es pot negar que l’objectiu suprem de tota teoria és convertir els elements bàsics en simples i simplificar-los en nombre com sigui possible, però sense haver de rendir-se a l’adequada representació d’una només dada de l’experiència. Simple, però no més simple“.

Alerta!…, l’aplicació d’alguna de les antinavalles d’Occam, en aquest cas la d’Albert Einstein de 1934, no estarà portant-me al punt de caure en l’apofènia? Aquest biaix cognitiu que provoca que es vegin significats ocults en ordenacions aleatòries d’esdeveniments i dades.

I és que se’m disparen els avisadors d’una teoria de la conspiració, just en el mateix instant que m’acaba d’arribar la notícia que Albert Rivera formarà part de la Conferència de Bilderberg…, amb els convidats espanyols, Ana Patrícia Botín, Juan Luís Cebrian, Luis de Guindos, i una centena, variada però poderosa, internacional d’etcèteres.

Serà el principi del periclitar de Mr. Trump? O és el mateix Mr. Trump qui forma part d’un sinistre disseny secret d’extermini d’una Humanitat sobredimensionada?

Mr. Trump que cada vegada que es mou fa tremolar el món.

Si ho observem literàriament, tal vegada hi trobaran alguna cosa de grandiosa i heroica en el deliri messiànic; deliri que extrema, fins a esdevenir psicosi, el caràcter sagrat i tràgic d’allò que m’agrada nomenar com neurosi de realització i que no és més que creure’s escollit i convocat a realitzar una determinada missió a la vida. Anc que sia per raons gremials. No, no sembla el President dels EUA afectat de cap vocació redemptora, així que es descarta en el paper de salvador. Ni dels EUA.

Si es pogués obviar que és una patologia greu i perillosa, hom es meravellaria de la manera com pot arribar a forçar la confusió dels extrems que delimiten la polaritat, egoisme versus altruisme; fins al punt que el “salvador” podrà arribar a immolar-se amb la finalitat de traspassar la pròpia vida; per insuflar vida o, a la inversa, immolar tutti quanti per engrandir la seva.

Els psicoanalistes creuen haver trobat la causa de les psicosis en la privació o l’absència d’una funció necessària -la funció paterna- per a un correcte desenvolupament de l’aparell psíquic. Una funció (no vol dir que el seu agent hagi de ser el pare) que hauria d’haver operat, en temps i termini improrrogable (per això fan ús d’un terme provinent de la jurisprudència, la preclusió). En un moment evolutiu de la vida dels infants molt determinant, en el que el resultat serà -diguem-ho sense utilitzar l’argot de la corporació analítica- la possibilitat o impossibilitat de poder accedir al coneixement i degustació -això és el saber- del concepte de limitació. Aquí sí que hi trobarem indicis d’una mancança, en Mr.Trump, d’un procés que succeí en el passat i que ara ens remena com les ones gravitacionals.

Voldria advertir-los que tota aquesta nomenclatura és traduïble a matèria pura, però els noms químics són insofribles i encara ningú els ha explicat de manera que fos indubtablement útil. M’entendran si els dic que per fer un cafè amb llet es necessita el cafè i la llet. Ambdós mesclats i en determinades proporcions. Així li agradava a en Guillem d’Efak contar-ho quan volia explicar perquè era mulat.

La neurosi de destí -aquest “he de ser”, “he de fer” encarregat en el si de la família- és una neurosi per descomptat menys greu i bastant estesa, pròpia de la mediocritat d’una cultura estantissa i conservadora (res a veure amb el valor social que un liberalisme progressista atorga a l’individu) que tendeix a cristal·litzar el coneixement, a reproduir els rols familiars o de casta, i a establir-los com a zones de confort. Pensin en la importància del llinatge i la figura de l’hereu.

Una bona educació, insistint a estalonar l’aprenentatge làbil d’aquella noció de límit de la que els hi parlava -això és, a reforçar la capacitat crítica, reflexiva i creativa, en un entorn amable però normatiu- és un pal·liatiu que li aniria de perles, juntament amb la immersió en la bona política general que es practica quan es respecta el mèrit i l’excel·lència de qualsevol ocupació, de qualsevol gènere o transgènere, i se la retribueix justament.

Però algunes circumstàncies agreujants augmenten la perillositat. Entre aquestes cal considerar veure’s enrevoltats i manipulats a conveniència per una cort d’aduladors, oportunistes, i pescadors d’aigües remogudes; seguits de tota la gradació de personalitats narcisistes variades, cobdiciosos, dogmàtics i diletants de les armes de guerra.

Ara per ara no podria afirmar en quin punt es troba el Mr. Trump en el desplegament d’una tal simptomatologia. Sospito, amb totes les evidències amb les quals ens corprèn cada dia, que ja ha traspassat, o està a punt de fer-ho, el llindar desitjable de salut mental i que en qualsevol moment pot passar de les paraules a l’acte violent.

De fet, negar el canvi climàtic i les letals conseqüències sobre les persones d’aquest cada vegada més petit món, és un acte molt violent. No és gens impertinent parlar d’un Crim contra la Humanitat tal com ho té establert la Cort Penal Internacional en l’Estatut de Roma.

Es denomina Crim contra la Humanitat a les conductes tipificades com assassinat, extermini, deportació o desplaçament forçós, empresonament, tortura, violació, prostitució forçada, esterilització forçada, persecució per motius polítics, religiosos, ideològics, racials, ètnics o altres definits expressament, desaparició forçada o qualsevol acte inhumà que causi greus sofriments o atempti contra la salut mental o física de qui els sofreix, sempre que aquestes conductes es cometin com a part d’un atac generalitzat o sistemàtic contra una població civil i amb coneixement d’aquest atac.

Val dir que la negació -no estem parlant del mecanisme de defensa- no pot ser mai una coartada contra el coneixement ni tampoc exonerar d’una responsabilitat que no és davant els seus votants sinó que s’estén arreu del món.

Cal una acció legal, mundial, immediata per aturar aquest enfolliment. I Bilderberg, de què va? O no va? El secretisme nodreix la teoria de la conspiració.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *