Bretxa salarial i sindicalisme per a reduir-la

22 de febrer. Dia Europeu de la Igualtat Salarial entre homes i dones. Un any més, cal denunciar la desigualtat que significa l’anomenada bretxa salarial, que a la Guia introductòria igualtat salarial de l’OIT (2013) es defineix com un “indicador que avalua les desigualtats de gènere en ingressos com el salari”. La bretxa salarial entre homes i dones mesura, doncs, la diferència entre els ingressos mitjans de dones i homes, com a percentatge dels ingressos dels homes. És a dir, si els ingressos mitjans mensuals de les dones suposen un 70% dels ingressos mitjans mensuals dels homes, la bretxa salarial entre dones i homes és de 30 punts percentuals.

Fet aquest aclariment, com gairebé tots els 22 de febrer, cal consultar diversos informes: Els publicats per UGT titulats “La falta de polítiques d’igualtat en l’ocupació incrementa la bretxa salarial” i “La bretxa salarial en les Comunitats Autònomes“, i el que rubrica CCOO amb el títol “Bretxa salarial: El peatge de la discriminació“.

Els dos primers en ésser, bàsicament, una anàlisi de l’Enquesta d’Estructura Salarial (EES) quadriennal de 2014 que elabora l’Institut Nacional d’Estadística (INE), ens permeten recordar que, per al conjunt del Regne d’Espanya, es calcula que la bretxa salarial és del 23,25%. Això significa que les dones deixen de percebre 5.982,42€ a l’any. Pel que fa a les Illes Balears, els càlculs són del 20,03%, i de 4.762,18 €, respectivament.

No obstant això, més enllà d’aquestes xifres, el primer dels informes d’UGT esmentats ens ofereix una sèrie d’informacions que consider extraordinàriament rellevants: Gairebé dues-centes mil dones més que fa quatre anys es troben per sota del Salari Mínim Interprofessional (SMI); a les empreses privades, la bretxa salarial s’incrementa fins al 28,46%; a les de control públic la bretxa se situa en el 10,93%; en totes les ocupacions les dones perceben salaris inferiors als dels homes; el salari mitjà de les dones és inferior al dels homes en més d’un 20% en tots els nivells educatius; a mesura que augmenta l’edat de les dones, s’incrementa la bretxa salarial; la jornada a temps parcial accentua les diferències entre dones i homes, perquè les dones amb aquesta jornada tripliquen als homes (cal recordar que el treball a temps parcial és molt majoritàriament no desitjat); i les dones amb contractes indefinits perceben gairebé 7.000 euros anuals menys que els homes. Llàstima que no es disposi d’aquestes informacions referides a les Illes Balears, però l’Enquesta d’Estructura Salarial (EES) no ho permet. Tal vegada ha arribat l’hora que el Govern sol·liciti, i, a través de IBESTAT, possibiliti, una major i més detallada explotació de la EES!

L’informe elaborat per CCOO, com no podia ser d’una altra manera, no difereix quant a les dades dels informes de l’altre sindicat, però, en integrar altres anàlisis a més del de la ja citada EES, ens permet una visió més polièdrica de la discriminació de les dones en l’àmbit laboral. Citem a tall d’exemple: a) La taxa d’ocupació masculina augmenta pel fet de tenir filles o fills, en canvi aquesta situació és inversa en les dones. b) El 35% de les dones inactives per cuidar a persones depenents té entre 35 a 44 anys, i el 26% de 25 a 34 anys. El 42% de les dones de 35 a 44 anys inactives per cuidar a persones dependents assenyala com a motiu de la inactivitat no poder pagar els serveis adequats per a la cura de menors, i un 13% de dones inactives d’aquest grup d’edat declara no poder pagar els serveis adequats per a la cura d’adults. c) El 75% de les persones que treballen amb jornada parcial són dones. De fet, en 2014 gairebé el 58% dels contractes temporals a temps parcial realitzats van ser a dones. Cal tenir en compte que els contractes a temps parcial són més comuns en la contractació temporal que en la indefinida. d) Ordenant la població assalariada de 2014 en funció del tipus de jornada, en el decil 1 (que aglutina al 10% de les persones que perceben el salari més baix) el 77% amb jornada parcial són dones. En aquest decil, en el que el límit superior del guany són 655€, les dones tenen un salari mitjà de 404€, i els homes de 432€.Els salaris varien en funció del tipus de jornada. Així, a jornada parcial les dones perceben un salari de 397€, i a jornada completa un salari de 583€.

Em diran, amb raó, que totes aquestes informacions són una miqueta antigues, i que el que interessa és saber què ha passat en aquests últims anys. Però, a l’àmbit de la UE, la disponibilitat de dades és quadriennal car, a l’Oficina Estadística Europea, Eurostat, allò que li interessa conèixer, més que la dada anual, són les tendències. En qualsevol cas, és possible disposar de dades una mica més actualitzades per saber, amb major o menor precisió, què està passant. Per a això recoman consultar les dades que publica l’Agència Tributària. Val a dir que, segons aquesta informació, a les Illes Balears la bretxa salarial en 2015 fou del 21,3% (lo que va suposar una difèrencia de 4.068 € de mitjana anual). Per una altra banda, la bretxa en el cas de les pensions fou encara major, i arribà a gairebé el trenta per cent (exactament el 28,7%).

Per anar acabant, em permetran que torni als informes d’UGT i de CCOO abans comentats. Per una banda, es constata que la bretxa salarial illenca ocupa, des de fa anys, una de les posicions més baixes en el rànquing de Comunitats Autònomes espanyoles. El mainstream interpretatiu sosté que la causa, gairebé única, és que com la bretxa salarial és menor en els salaris baixos (la bretxa en el cas del Salari Mínim Interprofessional és zero), i a les Illes Balears tenim un model econòmic de baixos salaris, aquesta és l’explicació. Coincidesc amb aquesta interpretació de les causes, però la consider incompleta perquè oblida que fa bastants anys -en el conveni col·lectiu de 1999-2002, si no record malament-, el nostrat sindicalisme va aconseguir que en el sector de l’hoteleria les cambreres de pisos tinguessin el mateix salari que les cambres i els cambrers de bar i/o menjador. Sens dubte, va ser una conquesta sindical que, a més de fer justícia amb les plantilles extraordinàriament feminitzades dels pisos dels hotels, va fer que la bretxa salarial s’estrenyés.

Per contra, els informes reiteradament citats ens posen sobre avís d’una tendència a l’alça de la bretxa salarial de les Illes Balears (entre 2013 i 2014 s’ha ampliat un 6%). Tot indica que les causes no són unes altres que: 1. Les polítiques d’austeritat neoliberal, que s’han dut a norris polítiques efectives d’igualtat de gènere en el si de les empreses, 2. La forta extensió de la precarietat laboral -i el consegüent augment d’una pobresa laboral extraordinàriament feminitzada- provocada per la Reforma Laboral del PP. I, de retruc, l’altra gran objectiu de la dita legislació laboral: El debilitament sindical, mitjançant la devaluació de la negociació col·lectiva.

Per tant, una bona conclusió pel Dia de la Igualtat Salarial entre homes i dones de 2017 és, sens dubte, que cal derogar la Reforma Laboral de 2012, entre altres coses, perquè amb més negociació col•lectiva i més sindicalisme s’estreny la bretxa salarial. Segur!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *