Breu entrevista a Llorenç Carrió Crespí, Regidor dels districtes Centre, Platja de Palma i Pla de Sant Jordi

Bon dia, Llorenç. Quan va ser que vares començar en política?

Bon dia Nacho. La veritat és que no fa ni un any jo era, (i som), professor a l’Institut de Sineu i, encara que he estat afiliat al PSM des dels 23 anys, no m’havia plantejat passar a primera línia. Els esdeveniments polítics ocorreguts durant la darrera legislatura em varen animar primer a participar en l’Assemblea de Docents, per lo qual estic molt orgullós, i després a participar en les primàries de Palma.

En què consisteix la teva actual feina?

Els ajuntaments grans com Palma o Barcelona, per tal de poder fer més àgil la seva feina, divideixen els seus termes en districtes. En el cas de Barcelona, els districtes ja fan molts d’anys que funcionen i fins i tot tenen autonomia i un pressupost propi, cosa que els permet ser molt visibles. En el cas de Palma, aquesta feina encara està per fer. Nosaltres pretenem que els districtes siguin l’eina fonamental de participació de la ciutadania mitjançant els Consells de Barri i el Consell Territorial on són les entitats de tot el districte. Finalment, és important la tasca de coordinació de les diferents àrees, sobretot quan sorgeixen problemes concrets.

Per tant la meva feina consisteix en estar en contacte constant amb les entitats veïnals, estudiar les peticions que realitzen i coordinar les actuacions pertinents. En aquest sentit ens trobem districtes molts diferents entre ells: Platja de Palma i Pla de Sant Jordi, que han estat massa oblidats per l’Ajuntament; i Centre, que necessita quasi tot lo contrari, és a dir, esponjar la seva activitat en altres zones.

Quins són els principals problemes que t’estàs trobant en aquests districtes i quines són les actuacions pertinents que estan previstes?

A Centre, els principals problemes es deriven de l’aglomeració. Per exemple, els veïns es queixen de la forta ocupació de via pública, dels habitatges turístics, dels renous que produeix l’oci nocturn en segons quines zones i de la quantitat d’esdeveniments d’aquests tipus que constantment es donen. En aquests mesos hem coordinat diferents àrees, però també institucions per posar fil a l’agulla en les problemàtiques explicades. Així, s’han fet reunions entre Model de Ciutat, Conselleria i veïnats per tal que els legisladors coneguin la postura veïnal en relació als pisos turístics.

A Pla de Sant Jordi i a Platja de Palma, ens trobem amb l’oblit institucional que han rebut des de ja fa molts d’anys. Les inversions que mai han arribat fan que aquest territori tingui moltes mancances. L’urbanisme de Ciutat ha provocat que totes les molèsties derivades de les grans infraestructures i tot el que no es volia a Palma acabessin concentrades en aquests districtes. Per tant, estem treballant en la realització d’una ruta ciclocultural perquè rompi amb la barrera que hi ha entre les dues zones com és l’autopista, i també per recuperar tot el patrimoni arqueològic i industrial que hi ha a la zona. Nosaltres pensem que fa falta posar-ho primer al servei dels ciutadans de Palma i, si ens agrada a nosaltres, també agradarà als forans.

I quins projectes a llarg termini teniu en ment?

Estam treballant un projecte a llarg termini que considerem que serà molt important sobretot pel Pla de Sant Jordi, però també per tot Palma i tota Mallorca. Des de Model de Ciutat, estam posant les bases del que ha de ser el Parc agrari. Aquesta figura és el més semblant a un parc natural humanitzat. L’objectiu és ordenar, protegir i gestionar aquest espai agrari. Volem aconseguir tenir un paisatge de qualitat, aturant els especuladors, i potenciar l’explotació agrària, ecològica i de kilòmetre zero. Aquesta figura que ja existeix en altres llocs no està reconeguda per llei, però té un gran potencial transformador del territori i ens permet superar l’urbanisme tradicional de Palma, el qual acabava sempre portant les infraestructures molestes cap al Pla de Sant Jordi.

I ja per acabar, voldries afegir alguna qüestió més?

Poca cosa més afegir. El dia a dia de vegades quasi no et deixa veure les coses amb perspectiva. M’impressiona molt recordar com estaven les coses ara fa només un any… Veure allò que les dones i els homes de MÉS amb PSOE i Podem hem fet possible en tant poc temps em sembla increïble.

Moltíssimes gracies, Llorenç. Una aferrada.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *