Ca nostra, ca vostra

Es el slogan de la manifestación convocada por diversas organizaciones y asociaciones cívicas mañana, sábado 18 de febrero, a las 8.30 en la Plaça  d’España. El motivo es claro. Sin “buenísimos” infantiles, exigir de “nuestra” Unión Europea y también de nuestro Gobierno, un trato digno y justo a los centenares de miles de familias, niños/niñas y personas mayores solas, que el único crimen que han cometido es haber nacido en un país en guerra (oficialmente declarada o no) y/o asolado por la hambruna. Huyen literalmente de la muerte. Miles de ellos mueren por el camino ahogados en el llamado Mare Nostrum convertido en un gran cementerio.

Los europeos se comprometieron  a acoger a parte de tales refugiados en sus países, España también. Papel mojado. Los hemos encerrado, enjaulado en auténticos campos de concentración en nuestras fronteras (Turquía, Italia, Hungría…) donde literalmente mueren de frío.

Y lo peor, ya no son noticia. Son invisibles. Los accidentes cotidianos, sus muertes, ya no interesan a nadie. A lo máximo se reflejan en una gacetilla en algunos medios.

Reproduzco un breve comentario de Tomeu Martí publicado de dbalears el pasado 9 de febrero. El título expresa en pocas palabras un autentico y grave interrogante: “Per què en diuen ‘refugiats’ si volen dir ‘refusats’?

“Les Nacions Unides defineixen les persones refugiades com aquelles persones que «Tenint un temor ben fundat de ser perseguit per raons de raça, religió, nacionalitat, pertinença a un grup social particular, o opinió política, està fora del seu país, de la seva nacionalitat i està inhabilitat o, a causa d’aquesta por, no vol col·locar-se en la protecció d’aquest país».

La realitat és que actualment hi ha desenes de milers de persones desplaçades que aspiren a ser reconegudes com a ‘refugiats’, però que per la inacció de la majoria dels estats europeus, no han accedit a aquesta condició. Són en certa manera ‘refusats’, persones rebutjades per la Europa suposadament democràtica. Durant el 2016, gairebé 1,37 milions de persones, entre elles famílies senceres, han arribat a Europa cercant asil. La majoria provenen de Síria, Iraq, Afganistan i altres països en guerra.

Els dirigents europeus no han volgut assumir la seva responsabilitat i han optat per mantenir-los en el llimb legal dels camps de refusats que cada dia són més a prop d’esdevenir camps d’extermini.

Davant tanta irresponsabilitat política, la societat civil, una vegada més, sembla que comença a assumir la responsabilitat de reclamar que es desbloquegi la situació i que cada estat de la UE aculli els refugiats que li pertoquin.”

Es importante la presencia masiva de ciudadanos y ciudadanas.

 

Un comentari a “Ca nostra, ca vostra

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *