Cada cop més vells

Les dades de l’Institut Nacional d’Estadística revelen que l’Estat ha perdut dos milions d’habitants de 15 a 29 anys durant l’última dècada. Així, la població que pertany a aquesta franja d’edat ha passat de situar-se en 9 milions durant el 2006 a caure fins als 7,1 el 2016.

El país està envellint a marxes forçades i acumula 14 anys consecutius perdent joventut, després d’arribar el 2003 els 9.390.000 d’habitants d’aquestes edats. Des de llavors, aquesta xifra ha baixat anualitat després anualitat. I el pronòstic de l’INE per a 2017 no millora: ha publicat una dada provisional de població, que detalla una nova caiguda fins als 7.070.000.

Aquesta tendència a la baixa ha provocat que només el 15% de la població espanyola se situï en el rang d’edat esmentat. Aquesta dada situa Espanya al costat d’Itàlia, tots dos amb la mateixa xifra (15,1%), com els països de la Unió Europea amb menor percentatge de joves sobre el total de la població. Lluny queden països com el Regne Unit, amb un 19%; Països Baixos, amb un 18,6% o Bèlgica, amb 18,2%, per citar tres exemples.

La pèrdua de protagonisme dels joves en la societat espanyola s’observa en diferents indicadors. El descens de la natalitat, per exemple, està sent tan acusat que ja va provocar el 2015 un fet insòlit fins aleshores: aquest exercici el nombre de morts va superar el de naixements.

A la natalitat minvant s’ha unit l’emigració massiva d’aquest col·lectiu a l’estranger. I és que coincidint amb el període de la crisi econòmica, un 79% de joves més han fet les maletes per anar-se’n a altres països i intentar buscar oportunitats laborals. Això ha provocat, al seu torn, que l’afiliació a la Seguretat Social d’aquest tipus de treballadors s’hagi desplomat durant aquest mateix període de temps.

No és millor la situació dels que s’han quedat a Espanya. Les dades del Servei Públic d’Ocupació revelen, de fet, que aquest col·lectiu és el que menor proporció de contractes indefinits formalitza en el nostre país, per darrere de les dones, els estrangers o els majors de 45 anys.

Les dificultats que ve travessant aquest col·lectiu, que és el que representa el futur del país, generen incertesa de cara al sosteniment de pilars de l’Estat del Benestar com són les pensions. Si no millora l’ocupació de tota la massa laboral hi haurà un problema de sostenibilitat del sistema de protecció social, problema que no podrà resoldre el Fons de Reserva de la Seguretat Social, expliquen els experts. De fet, l’ocupació futura hauria de ser fins i tot més gran que la dels millors temps passats, per compensar tant l’augment de l’esperança de vida com l’augment de la despesa de les pensions que va a arribar amb la jubilació de les generacions nascudes durant el baby-boom. No obstant, la inquietud no ha de dependre de la grandària de les generacions futures de majors, amb els seus efectius creixents i la seva major esperança de vida, sinó del nivell d’ocupació de les persones en edat laboral. En conclusió, si seguim amb les polítiques actuals, la greu situació dels joves no se solucionarà encara que el país surti de la crisi, doncs són problemes estructurals que ja existien amb anterioritat i que persistiran si no s’aborden adequadament.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *