Campanya electoral: vendre o convèncer?

Diguin-me masoquista, però sóc dels que llegesc els programes electorals. Fins i tot els subratll i prenc notes. Diguin-me ingenu, però desitjaria menys campanya electoral i més programa electoral. És a dir: Per favor, no em vengui res (que no ho compraré); expliquin-me coses (que els escoltaré).

 

Ara mateix se m’ocorre que, tenint en compte que en aquests darrers anys s’ha prioritzat la contenció del dèficit públic de la CAIB, amb retallades en els serveis públics bàsics per a la millora de la cohesió social (a tall d’exemple, no s’ha desplegat amb tota la seva potencialitat la Llei 4/2009, d’ 11 de juny de serveis socials de les Illes Balears), seria desitjable que els partits que tenen representació parlamentària ens expliquessin fil per randa, com aplicaran el Pacte per a la Inclusió que signarem (vegeu el text aquí). I els partits que ara ni hi són al Parlament de les Illes Balears, què els sembla el pacte?

 

Però més enllà de coses concretes haurien de prendre en consideració que “No será posible transitar de una manera mínimamente digna por el Largo Declive [transició de la fallida de l’actual civilització industrial a un escenari en el qual les relacions que prevalguin entre els éssers humans i amb la naturalesa tornin a ser de cooperació, encara que necessàriament en formats diferents dels del passat] sin primar una vez más la cooperación sobre la competición y la guerra, como ha hecho de forma mayoritaria la especie humana durante más del 95% de su existencia.” Aquesta cita pertany al segon volum de la gran obra de Ramón Fernández Durán y Luis González Reyes, “En la espiral de la energía”, que gairebé conclouen el test amb aquesta altra: “ Al final, la esperanza se basa en el deseo activo de gran parte de la población de vivir con dignidad.”

 

Idò, això, però no s’oblidin del Crowdfunding de Gadeso i entrin aquí.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *