Canviar de nom

No he fet cap recerca sobre el tema, però Palma i Maó deuen tenir el dubtós honor de ser les úniques ciutats que van canviant de nom en funció de les vicissituds de la política i, per descomptat, és una de les qüestions que més preocupen als seus habitants, molt per damunt l’atur, la neteja, la seguretat o el trànsit, per posar el exemples més superflus.

Ara, de nou, l’Ajuntament de Palma impulsa una proposició de llei per eliminar el “de Mallorca” que va recuperar, qui sap si enyorant temps pretèrits, l’anterior equip de govern encapçalat per Mateu Isern. Els arguments de llavors eren inqüestionables: sense l’afegitó, la majoria dels nostres turistes es confondrien i agafarien avions equivocats, qui sap si cap a Palma del Río, l’illa de la Palma o La Palma del Condado. Per tant, calia passar-se per l’engonal tots els criteris històrics i lingüístics avalats per la Universitat de les Illes Balears (i també el punt de l’estatut que especifica que la UIB és la màxima institució consultiva en aquesta matèria) i tornar a posar llinatge a la capital.

Un cas similar es va viure a Maó, que durant un parell d’anys ha estat Maó-Mahón (pel que tenc entès, els menorquins són més eficients i ja varen tirar enrere aquest ridícul). Afortunadament, l’afany bilingüitzador no va anar més enllà i ens vàrem evitar vergonyes com la d’El Castillo, El Mediodía Grande o Herrerías.

En qualsevol cas, i més enllà de preferències personals (i de les indubtables fòbies al català que traspuen les decisions del Partit Popular), el que cal és aplicar una màxima que alguns només utilitzen quan els convé: la seguretat jurídica. És a dir, complir el que diu la nostra norma de major rang, l’estatut, i deixar de posar cognoms o aplicar bilingüismes no demandats.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *