Canvis estructurals que responen a una estratègia

Vistes les estratègies econòmiques i polítiques i, sobretot, vistos els seus contraproduents resultats, moltes són les veus que s’han alçant exigint un canvi de rumb: situar les persones per davant dels objectius de dèficit per tal d’evitar les creixents desigualtats que s’estan detectant a la nostra societat, abandonar les tisores indiscriminades per aturar la progressiva precarització de les classes mitjanes i ser capaços d’acceptar que hi ha altres alternatives per, sobretot, poder oferir un futur digne a les noves generacions. No obstant, i malgrat els intents de maquillatge, el govern de Mariano Rajoy (amb el suport clar de Ciutadans i implícit dels socialistes) ja ha assegurat que no pensa modificar les línies mestres de les seves polítiques.

El darrer número de Quaderns Gadeso mostra que únicament un 9% comparteix la visió positiva dels nostres governants, que afirma haver deixat enrere la crisi i els seus efectes. Mentrestant, un 20% creu ja estam en el camí de la recuperació. Aquest aproximadament terç de la població està d’acord, de manera majoritària, amb les polítiques desenvolupades per fer front a la crisi. Per part seva, un 29% aposta pel 2017, l’any que ara comença i que segons el ministre Montoro serà el més complicat de superar. A l’altre costat de la balança s’hi situa un significatiu 41%, que en cap cas creu que la situació millori abans de 2018, amb totes les conseqüències negatives que això pot tenir sobre l’estructura social i laboral de la nostra comunitat i de l’estat en general.

Com ja hem comentat en els darrers anys, la pregunta més important ja no és quan sortirem de la crisi (que ho és) sinó de quina manera ho farem, quin serà el resultat de les estratègies seguides si finalment s’assoleixen els objectius de dèficit i deute marcats pels governants.

Els resultats de l’esmentat Quadern no deixa molt d’espai a l’optimisme, dons palesen que un 74% de la població creu que, de seguir amb les polítiques actuals, estam condemnats a viure en una societat dual i descohesionada, on els rics seran més rics, els pobres més pobres i la classe mitjana un grup difuminat. Per contra, al voltant d’un quart dels ciutadans se mostra optimista i opina que, un cop superada la crisi, la majoria tornarà a gaudir dels nivells de benestar perduts.

Una altra de les preguntes que ens hauríem de fer és si les polítiques i mesures adoptades pels nostres governants són únicament conjunturals (és a dir, responen a una situació determinada i, segons el missatge oficial, són necessàries però doloroses) o, ben al contrari, són definitives. Només un de cada cinc illencs creu que responen a una situació temporal i que, un cop solucionada, s’aniran abandonant. Ben al contrari, una majoria de ciudatans (79%) opina que suposaran un canvi de model econòmic i social i es mostren preocupats pel progressiu debilitament que està patint el nostre estat del benestar.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *