Cap signe positiu

Cerc, cerc i cerc i no trobo cap signe positiu en la política de la President Armengol. De veritat m’agradaria tenir un motiu per depositar confiança en el nostre Govern i molt especialment en ella. Voldria parlar amb un to esperançador de qualque acció que me fes sentir entusiasmat, encara que sigui, com diu un bon amic meu i gran músic manacorí, una misèria; però no, no hi trobo res.

Aquest dimarts passat tornava a ser noticia el Sr. Vicenç Vidal, conseller de Medi Ambient, Agricultura i Pesca del Govern de les Illes Balears, que ha negat la seva relació amb l’empresa familiar Materiales y Construcciones Esporles S.L., que du molt d’anys utilitzant com a magatzem uns terrenys qualificats com a Àrea Rural d’Interès Paisatgístic (ARIP). El conseller Vidal s’ha defensat amb l’argument de que ja fa temps va decidir no participar a les empreses de la família, però l’arrogància i prepotència dels que menys en saben i molt especialment la seva vinculació amb la trama de MÉS el desqualifica.

Encara runrunetja el greu problema dels contractes adjudicats a dit pel vicepresident Sr. Gabriel Barceló al seu cap de campanya, Sr. Jaume Garau. En aquests moments la policia esta cercant vincles familiars i afiliats amb aquest cas de presumptes contractes inadequats. Es un episodi que no afavoreix la credibilitat i la imatge d’en Biel Barceló, que s’ha aferrat a la cadira com una pegellida.

La darrera remodelació del Govern de les Illes Balears ha tancat en fals la crisi de la conselleria de Transparència, la nova consellera no és garantia de cap solució. Si no s’ha temperat amb els anys, li agrada capitanejar conflictes, com ho va fer amb les autopistes d’Eivissa.

El cessament del Director de l’Advocacia de la Comunitat Autònoma és una mostra més de la conflictivitat del nostre Govern. Tampoc va saber posar ordre a l’espectacle de PODEMOS (són socis en el pacte) en la dimissió de la expresidenta del Parlament de les Illes Balears, la Sra. Xelo Huertas, i de la diputada Sra. Montserrat Seijas, deixant-les, com vulgarment es diu, amb el cul a l’aire, i no va ser capaç de controlar la situació tan esperpèntica d’un dels Partits del Pacte.
L’Ecotaxa podria estar justificada si s’hagués consensuat, però l’enfrontament continuat amb en sector hoteler i especialment amb la Federació Empresarial d’Hoteleria de Mallorca encapçalada per la Sra. Inma de Benito, posa en evidència l’escassa sensibilitat per resoldre problemes que afecten directament a la credibilitat i imatge del Govern.

A nivell sanitari cal recordar el nomenament de la consellera de Salut i Consum i la seva parella com a director General de l’Ib-Salud, una nova mostra de que les formes i els gestos són indiferents a la President Armengol.

Ja hem oblidat els resultats dels partits del Pacte a les darreres eleccions Autonòmiques? PSIB-PSOE, 15 diputats, PODEMOS, 10 i MÉS, 9. Els resultats més baixos que el PSIB-PSOE ha aconseguit en la seva història i així li va, no té poder per governar, té les mans fermades. L’únic a favor és que la President Armengol és la primera dona que ocupa aquest càrrec a les Illes Balears. Lamentablement no li treu profit a aquest aspecte, i aquesta serà recordada com una de les pitjors legislatures de la nostra recent autonomia.

Continuaré cercant i esperant el dia en què la President Armengol aconsegueixi alguna cosa positiva per les Illes Balears. N’hi haurà que diran que ha aconseguit la targeta sanitària universal; és cert, gràcies a la Sra. Fina Santiago, la millor política i consellera del Govern, però jo voldria accions que fossin beneficioses per a totes i tots els que vivim a les Illes Balears, no sols pels que venen d’enfora. Mentrestant, no perd l’esperança de trobar un indicador de positivitat, encara que sigui minse i petit.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *