Cara i creu de la moneda

Ja han tirat la moneda a l’aire per decidir el camí a seguir. A la cara hi ha estampada la reforma de l’ensenyament superior que han enllestit a Grècia; a la creu hi ha una altra reforma, en aquest cas la duta a terme a dos lands alemanys.

En els darrers dies de març (aquesta és la creu de la moneda) el Parlament grec va votar una esmena que aplana el camí per a l’aprovació de l’anomenat Pla Athina. Es tracta d’una reforma que té per objectiu “la racionalització i millora de l’educació superior”; es vol, en paraules del ministre d’Educació Constantin Arvanitopoulos, “racionalitzar l’oferta universitària”; es pretén donar resposta a “una necessitat absoluta del país”. Des d’Espanya estant, entenem a la perfecció el significat d’aquest llenguatge que només engana els beneits. Els nostres governants parlen ben igual. Sabem molt bé que “racionalitzar” significa “retallar”; i “necessitat absoluta” vol dir “amb les tisores grosses i com més aviat millor”. La racionalització/retallada grega suposarà una menor despesa en ensenyament superior públic, amb la qual cosa es reduiran un 25% els departaments i instituts tecnològics i s’oferiran un 4% menys de places universitàries. Plou sobre banyat: en els darrers anys, l’ensenyament superior grec s’ha contret de forma dràstica amb acomiadaments i retallades salarials al personal acadèmic.

Una altra reforma (aquesta és la cara de la moneda) també fou notícia la setmana passada: Baviera i Baixa Saxònia han suprimit les taxes de matrícula a la Universitat. A Baviera (els estudiants pagaven 500 euros per semestre) foren suprimides gràcies a un referèndum i a Baixa Saxònia amb l’arribada al poder dels socialdemòcrates. Eren els dos únics Estats alemanys que encara mantenien aquestes taxes. L’ensenyament universitari ha esdevingut gratuït a tot l’Estat Federal d’Alemanya.

Pensin que el futur de l’ensenyament superior a Espanya és juga amb una tirada a l’aire d’aquesta moneda: a la creu hi ha el model grec, a la cara hi ha l’alemany. ¿Hi ha algú que dubti que hi ha més possibilitats que la moneda caigui de costat que de cara? Bé, de fet fa temps que la tiraren, a la moneda. Quan era l’aire, algú la va glapir i ens va enganar a tots canviant-la per una sense cara…

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *