Cascos blaus: tolerància zero?

Una de les tasques que té encomanades l’Organització de Nacions Unides (ONU) és el manteniment de la pau en aquelles zones de conflicte. A instàncies del seu Consell de Seguretat, es constitueixen forces d’interposició que contribueixen a la resolució pacífica dels conflictes. Són els anomenats “Cascos blaus” pel color que utilitzen aquestes forces.

L’ONU no disposa de contingents propis, sinó que són els diferents Estats (Espanya és un d’ells) que s’ofereixen a proporcionar tropes, les quals tenen un mandat molt definit. En la majoria dels casos hi ha la vigilància i protecció de la població civil i dels seus drets.

Malauradament s’han viscut casos en els que les pròpies forces han comès greus delictes. A la República Centroafricana hi ha indicis sòlids de violació d’una nina de dotze anys per part d’un soldat de l’ONU. A Haití es va saber de l’existència de “relacions sexuals transaccionals” amb més de dos-centes dones per part de soldats a canvi de bens de primera necessitat, com aliments o medicines.

L’ONU, a través del seu responsable, el Secretari General Ban Ki-Moon, ha condemnat repetidament aquests episodis i els ha documentat, descrivint l’actuació de les Nacions Unides com a “tolerància zero” envers aquests delictes.

Lamentablement, les dades amb que compten organitzacions de drets humans, com Amnistia Internacional, revelen que les investigacions realitzades no suposen una vertadera rendició de comptes davant la justícia. En alguns casos s’ham produït sancions militars, no penals, però no proporcionades al dany comès.

Les Nacions Unides tenen un plus d’exemplaritat envers el compliment dels drets humans que les obliguen a assegurar-se que aquests episodis no queden impunes i es posa davant la justícia als responsables.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *