Catalunya i Balears, quina diferència!

Tenim nou Govern i tal com era previsible cap habitant de la nostra comunitat autònoma és digne de poder-ne formar part. Una vegada més el nostre poc pes polític queda evidenciat. Les travesses prèvies només parlaven de possibles secretaris d’estat o direccions generals,  descartant des de l’inici, que qualque membre del PP balear pogués ser ministrable. L’excusa de la fractura que viu el PP balear, no és suficient perquè cap membre de la formació hagi pogut arribar a la cúpula governamental. Quina tristor!

Si observem amb deteniment la composició del Govern, trobem la famosa quota catalana, en aquest cas Dolors Montserrat, no es pensin que la seva presència  és per aixecar ponts amb el Principat, senzillament és per cobrir el que li pertoca aquesta comunitat pel seu pes polític a l’Estat, igual que Fernández Díaz ho era fins ara amb la cartera d’Interior.

Ara anem a l’altra gran partit estatal, el PSOE, recentment i mercè a la convulsiva situació del partit socialista hem pogut observar el distint tractament que han donat els mitjans de comunicació a Miquel Iceta i Francina Armengol, ambdós barons del partit als seus respectius territoris. Mentre el primer, sense cap tipus de pes polític al panorama català, ha encapçalat la imatge del “no és no”, Francina, secretaria general que presideix una comunitat autònoma quasi no ha tingut rellevància mediàtica devora el polític català.

Els he de dir que em vaig  indignar quan es varen resumir els quinze vots socialistes contra la investidura de Rajoy, com “els dels set representants de la federació socialista catalana, als quals s’hi afegiren altres vuit diputats independents”, ignorant per complet que part d’aquests diputats eren de balears, que també eren socialistes, que també responien a un mandat, de la també federació socialista balear.

Tant un com l’altre partit i per què no dir-ho també els mitjans de comunicació, ignoren l’existència de la nostra terra si no és per xerrar de platges i ensaïmades. Què ens cal, perquè d’una vegada puguem tenir pes polític i decisori a Madrid?, i no, no es tracta d’una qüestió d’orgull patri, es tracta de poder influir per obtenir justícia amb el sistema de retorn de tot allò que aportem en forma de PIB i riquesa al conjunt de l’Estat. O és que no treballem més i millor com el que més?, o és que no paguem tots els nostres tributs com al més complidor contribuent estatal? No, sembla que la resta d’Espanya pensa que no és així.

Ja ho he manifestat altres vegades els canaris, ens marquen el camí, ells sí que saben d’influències i pactes per obtenir el millor per a la seva terra, però per això s’ha de menester unió on avui només hi ha fragmentació.

Per acabar, no em diguin que no va ser patètica la forma de postular-se José Ramón Bauzá per poder ser ministre, no es pot caure més baix!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *