Cendres pel món, el perill de les societats modernes

Pensàvem que una vegada que deixàvem aquesta vida, s’acabava el sofriment. Ens crèiem que les nostres darreres voluntats serien complides de cap a peus, per ser aquestes, precisament les darreres. Fa uns anys, no fa tants, la influència de l’Església es limitava als usos quotidians del dia a dia. Aquesta, marcava les pautes socials que es devien seguir a la vida pública i en menor mesura, dins l’àmbit privat i particular de cadascú. Una vegada superada aquesta influència, i arribat un cert modernisme al carrer, l’Església, –pensàvem– hauria de començar una regeneració de formes i fons per poder ‘sobreviure’ dins la vida dels ciutadans.

La veritat és que, en quant a les formes, el catolicisme ha tingut una actuació impecable. Els millors experts en màrqueting s’han traslladat a Roma. La major inversió feta mai en una campanya publicitària. Ja sabeu de que vos parl… la ‘renúncia’ d’un Papa alemany, de poca estima i gran rebuig, i la substitució del mateix per la d’una figura més jove, molt propera amb la gent i que representa la ‘Nova Política’ Eclesiàstica. A ca nostra, sempre m’han dit que si un arbre està malalt no és suficient amb tallar-li les branques, sinó que l’actuació s’ha de fer des de les arrels. Desconec si l’Església està malalta. Jo més bé diria que ha trobat competència. Citant a Darwin: “Tan sols els més forts sobreviuen”.

Aquesta setmana, ens hem assabentat que si volem incinerar un familiar –tant si aquest ho desitja com si no–, haurem de depositar les seves cendres dins un lloc sagrat. Si és que, a qui se li ocorr guardar una urna amb les restes d’algú de la família a casa seva? O pitjor… llançar les restes al mar i a l’oceà. Segons l’informe: Depositar les cendres a un lloc sagrat ajuda a mantenir el record viu de la família. Tots sabem que si les guardes a casa teva, perds el record amb molta més facilitat. Però no malinterpreteu l’informe amb acusacions del negoci que hi ha al voltant de cada difunt. Perquè el vertader rerefons del document recau en la voluntat ecologista i espaiosa que fa anys que predica l’Església Catòlica. Conscients de que unes cendres poden alterar la vida dels ecosistemes marins o de la posidònia, ells aposten per uns oceans sense cendres. I, també conscients de que l’espai a casa és molt reduït, ells t’ofereixen la humil possibilitat de depositar les urnes dels difunts dins casa seva per un petit preu, que a més és terreny sagrat. Mira per on!

La competència entre Ikea i l’Església ha començat. Visca el lliure mercat! Tot i que parafrasejant a Napoleó: Els imperis cauen, els pobles passen però tan sols l’Església es manté. Així doncs, un trist futur li augur a l’empresa sueca.

I acabant amb un refrany que ve com anell al dit: No combregam amb l’Església, però per si de cas, a mi que no se m’incineri. No sigui cosa, que una vegada mort, vengui el dimoni a cercar-me pel Mediterrani.

Nota final/ Per als lectors més espavilats que em llegiu: Quedau a Consell. No hi solen trobar remei…

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *