CETA, o com matar la democràcia i el model econòmic local

La ideologia és important i molt en qualsevol discussió, també en el cas de l’economia, no és cert que la “economia” funcioni d’una manera totalment “neutra”, posaré un exemple del que vull dir. Quan parlem de com fer funcionar millor i augmentar els nivells de producció hom podria dir, que si tenim millors màquines que facin les feines més ràpid i amb menys consum d’energia estarem millorant l’economia, altres podrien dir si tornem a l’esclavitud ens estalviem pagar la seguretat social, prestacions, sous… les nostres empreses seran molt competitives…de fet els Estats del Sud en la guerra civil nord-americana defensaven que l’abolició de l’esclavitud els enfonsaria econòmicament i que no era viable la seva supervivència econòmica sense aquesta. Algú podrà dir que estic fent demagògia, però el cert és que tot i parlar de casos extrems, quan un aposta per un “model” determinat, ho fa no tant des de la perspectiva “científica” d’una decisió sinó des d’una posició ideològica. Quin model volem de desenvolupament? A qui beneficia? Quines conseqüències tindrà?

La internacionalització de la economia és normal, però menjar peix del Japó, carn d’Amèrica i fruites del tròpic mentre s’abandona el nostre sector primari i es fa inviable la continuïtat econòmica del nostre camp i sector pesquer, té sentit?, és sostenible? Quins costos mediambientals té?

Si els serveis públics (sanitat, educació, prestacions socials…) allà on s’han desenvolupat, han portat l’època de major creixement a nivell mundial i al llarg de la història, garantint una millor qualitat de vida a un conjunt més ample de població, quin sentit té eliminar-los? Avui el Món, és més ric que fa 40 anys, quan al conjunt d’Europa, el sector públic era més fort i tenia més pes, especialment en el camp del transport i les comunicacions, en canvi cada cop més, insisteixen que no és sostenible el seu manteniment i d’aquí les retallades. (destralades més bé) Perquè?

Si hom llegeix els informes que fa OXFAM Intermón, podrà comprovar com cada cop els rics són més rics i els pobres són més pobres, és a dir, a mesura que les polítiques econòmiques progressistes es deixen, i creixen les mesures neoliberals de “lliure mercat sense control i regulació” (que de lliure no en té res) en un sistema capitalista sense regles ni normes per les grans corporacions i empreses, aquestes cada cop tenen més poder i capacitat de decisió, fins i tot per doblegar la voluntat dels Estats (com va passar a Grècia).

Dia 15 el Parlament Europeu votarà la ratificació del CETA, un acord de 1600 pàgines pensat per afavorir a les multinacionals i que va en contra dels interessos de la gran majoria de la població i de l’economia local, les PIMES, i la conservació del Planeta, però que a més inclouen els ICS, tribunals privats, fora de la legislació Canadenca i Europea, aquest tribunals ja existeixen fa anys però amb el CETA i els TLC agafaran més força, podem posar alguns exemples: en el 2009 la corporació sueca Vattenfall denuncià al Berlín per valor de 1.400 milions d’euros, ja que la legislació mediambiental d’Hamburg fa inviable econòmicament, un projecte de central de carbó d’aquesta corporació, al final Hamburg va “flexibilitzar les seves mesures” i va arribar a un acord per no tenir que pagar tota la indemnització. Avui la mateixa corporació reclama 4.700 milions d’euros a Alemanya per voler tancar les centrals nuclears…i podríem posar més exemples. Els honoraris dels advocats i àrbitres d’aquests tribunals privats va dels 250 a als 700 € l’hora i un cas d’aquests pot tenir una durada de 500 hores de mitja… Quin perfil tenen? aquests “advocats” venen de grans bufets però també de grans empreses, podem citar-ne alguns com Francisco Orrego Vicuña que va desenvolupar diferents càrrecs durant la dictadura de Pinochet; Marc Lalonde que passà pels Consells d’Administració de Citibank Canada o Air France; Yves Fortier de Nova Chemicals Corporation o Rio Tinto…(1)

Podran les PIMEs del nostre Estat o les administracions locals i autonòmica pagar aquests honoraris en una demanda en contra de la legislació que vulgui protegir el mediambient, els productes locals, o sencillament el sector públic davant els interessos “privats” de les grans multinacionals? La resposta es NO, i si és així de que serveix la democràcia, de que serveix anar a votar si les multinacionals tindran més poder que els Estats i les administracions locals elegides per la gent? Segurament de res, la democràcia com la coneixem deixarà d’existir i passarem a ser una plutocràcia. Una dictadura dels més poderosos.

Contra la dictadura de Franco a més de comunistes, socialistes o anarquistes, també hi havia gent de dretes, democratacristians, monàrquics i republicans demòcrates que no eren del PCE, però si que volien que Espanya tingués un règim com els de la resta d’Europa. Idò bé contra el TTIP, CETA i TiSA no hi ha només gent d’esquerres “radicals” molts sectors econòmics locals (petits productors agrícoles, PIMES, professionals liberals…), conscients dels perills que cap a la seva activitat i també interessos té els TLC (tractats de lliure comerç) empenyen per aturar aquesta barbàrie.

El CETA, tot i ser aprovat al Parlament Europeu, ha de ser ratificat per tots els estats membres i per tant encara hi ha partit, i l’hem de guanyar encara que sigui en temps de descompte.

(1) PUNTO DE VISTA nº8, TTIP, NAFTA, TiSA UNA OTAN DE LA ECONOMÍA, publicat per Le Monde diplomatique i Público, octubre de 2015, pg 20 i 21

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *